Abans que el conseller de Finances presentés els números del 2025, el cònsol major, Sergi González, ha volgut fer una intervenció per valorar l’execució pressupostària. “Avui el que presentem no són només unes xifres, és una declaració d’intencions que explica com governem i cap on volem anar”, ha afirmat, assegurant que s’han fet les coses “amb seny i rigor”, controlant la despesa, “sense excessos i amb uns ingressos sòlids”. Tot i així, malgrat presumir de la prudència, ha volgut reivindicar que també han estat “ambiciosos”, ja que “la prudència no és immobilisme” i considera que s’han fet inversions per preparar-se pel futur i reivindicant millores per a la ciutadania.
Al seu torn, Quim Miró, ha detallat uns números que presenten una liquidació de 52,12 milions de despeses (el 84,66% del pressupostat) i de 56,17 milions d’ingressos (el 91,24% del pressupostat), el que suposa un superàvit de 4.050.752,04 euros. Tot plegat, amb unes inversions reals liquidades de gairebé 9,5 milions (60,24% del pressupostat) i que ascendeixen a 14,5 si es tenen en compte els diners compromesos però encara no executats.
Miró també ha posat en valor l’endeutament comunal, de 14,3 milions (12,4 milions d’endeutament real, ja que un canvi comptable obliga a incorporar com a deute els lloguers a llarg termini com el del projecte de Jaume I), que manté una tendència a la reducció, i una tresoreria de 18,5 milions.
D’altra banda, en la sessió també s’ha aprovat la reconducció de 5,5 milions corresponents a romanents, de manera que el pressupost inicial del 2026 creix dels 60,4 milions als gairebé 66. En aquest sentit, el conseller de Finances ha detallat que tenint en compte aquests reconduïts, en comptes de superàvit els comptes presentarien un dèficit d’1,46 milions.
CRÍTIQUES
La visió positiva de la majoria, però, ha estat rebatuda de seguida pels consellers de l’oposició de Demòcrates. “Sovint s’associa el superàvit a un èxit de la gestió i a vegades o ho és”, ha advertit d’entrada, qüestionant la “baixa execució de la inversió”, ja que “quatre de cada 10 euros previstos per transformar la parròquia no s’han executat o tot just s’estan executant”. Des del seu punt de vista, això demostra que “no és que ens sobrin diners, és que les coses es fan a destemps”.
També ha alertat, com en sessions anteriors, que bona part dels ingressos aconseguits “no són estructurals, sinó conjunturals”, fent referència a la construcció i el sector immobiliari. “Què passarà una aquest context canviï?”, ha demanat, al mateix temps que ha insistit en una despesa corrent “molt elevada”, ja que 7,5 de cada 10 euros “són per funcionament, per aixecar la persiana del comú”.
Finalment, ha apuntat que la liquidació mostra “un comú amb capacitat econòmica però que no transforma aquesta capacitat en accions reals, o no ho fa al ritme que tocaria”. Des del seu punt de vista s’estan perdent oportunitats i ha tornat a reclamar que es destinin els diners acumulats gràcies als superàvits a construir els pisos de lloguer assequible de Terra Vella. “No s’acaben d’executar els projectes que es tenen en cartera i això obliga a governar en diferit”, ha expressat en les declaracions posteriors davant dels mitjans, tornant a posar en dubte que la col·laboració public-privada per als pisos de Terra Vella pugui donar fruits. “Ho vam intentar nosaltres i no va reeixir. Ells van fer un concurs i el van declarar desert i ara s’està en un procediment negociat que no sabem si arribarà a bon port”, ha exposat, criticar la “demora” que suposa davant d’una necessitat manifesta de l’actualitat.
Les crítiques d’Astrié han engegat un llarg debat amb un estira-i-arronsa important amb el conseller d’Habitatge, Marc Torrent, que ha insistit que és un problema que no es resol “a curt termini” i ha assegurat que si haguessin assumit amb recursos propis la construcció dels pisos del Cedre “ara no parlaríem de Terra Vella o no podríem parlar de Jaume I”. Així, ha defensat que l’estratègia de la majoria passa “seguir augmentant el parc públic en col·laboració de privats, del Govern o d’entitats bancàries”, diversificant les inversions i no concentrant-les totes en un sol projecte.
I aprofitant que en la sessió de passament de comptes és tradicional que hi assisteixin els consellers generals de la parròquia ha disparat directament cap ells: “El problema a curt termini de l’habitatge no es resol construint 50 habitatges més, el problema del preu ve perquè seguim permetent que l’habitatge sigui un bé especulatiu”, i ha recordat que mentre el 2016 els lloguers a la capital eren inferiors a 600 euros, el 2023 ja eren de gairebé 1.500 euros. També ha atacat a la minoria: “Ens parlen molt d’anticipació, però perquè no ho van preveure quan governaven vostès? Quants diners van invertir llavors en habitatge públic?”, i tornant-se a dirigir als consellers generals ha retret que malgrat fer lleis òmnibus “l’any passat es va duplicar la inversió estrangera immobiliària”. També ha reconegut els ingressos importants que suposen els diners derivats de l’IPT, però ha lamentat que venen “de l’especulació” i ha reclamat solucions estructurals, apuntant que “si s’hagués començat a actuar abans, no estaríem aquí”.
La situació ha molestat els consellers Demòcrates, que han demanat que rectifiqués i que no al·ludís als parlamentaris perquè “no tenen dret de paraula”.
Tot plegat en una sessió que també ha donat llum verda a la nova ordinació per unificar criteris d’accés als programes d’habitatge i al nou reglament per als pisos de Jovial, unes normatives que ja es van presentar fa uns dies. En tot cas, Torrent ha destacat que amb la rebaixa de l’edat per accedir-hi (fins ara es permetia fins als 35 i ara es limitarà entres els 18 i els 29) s’han adonat que el 75% de les persones que estan en llista d’espera son menors de 30 anys.