Duró, doncs, considera –en declaracions a l’Altaveu– que els propietaris faran tot el recorregut judicial: “Duran el pla a Batllia i, si cal, a una segona instància, és a dir, al Tribunal Superior de Justícia”. En aquest sentit, recorda que hi ha, fins i tot, una última possibilitat d’apel·lació: Europa. “A Batllia”, recorda, “no hi pots anar en grup, però. Cada propietari s’ha de defensar individualment. És molt diferent de la CTU, que és un òrgan administratiu que depèn de Govern i dels comuns. Quan entres a Batllia, entres en un altre règim, en una altra manera de procedir”. A la base de la batalla empresa contra el POUP, hi ha, segons Duró, el que es considera un atac contra la propietat privada, que “el comú no respecta; només cal llegir l’Article 27 de la Constitució”. Duró parla de “pèrdua de valor” dels terrenys i de “problema social, patrimonial” perquè “es continua ‘matxacant’ el petit propietari”. “Ha faltat diàleg i concertació”, manifesta, “per trobar solucions adequades”.
Pel que fa a la validació reiterada del POUP per part de la CTU (és a dir, el refús del recurs dels propietaris), Duró assenyala que “el comú té la voluntat de canviar les regles del joc institucionals, les que fa segles que duren”. “Es poden felicitar, però no és una bona decisió la que han pres. Els anys ens ho diran”. “No estic convençut que els propietaris estiguin contents. No han solucionat el problema de fons. Però si ells estan contents… Els felicito”, reitera. Una de les principals objeccions que llança el president de l’APTA és la prohibició de construir en un terreny de dimensió inferior a 2.500 metres quadrats (si no és en precari). “Les zones verdes han quedat molt castigades. Tens una propietat de 1.000 metres quadrats, vols fer un xalet pel teu fill i resulta que no pots”, apunta Duró: “Molts propietaris que tenen un terreny patrimonial o comprat veuen que no poden fer res. No és un pla que afavoreixi la seguretat jurídica, no dona la seguretat necessària”.
“Les zones verdes han quedat molt castigades. Tens una propietat de 1.000 metres quadrats, vols fer un xalet pel teu fill i resulta que no pots”
Duró sosté que “si ho volen fer, hi hagi, almenys, compensacions. No pot ser gratuït”. Compensacions econòmiques o d’altres tipus: “Per exemple, trobar una solució intermèdia. No pot ser que passin de 500 metres quadrats a 2.500. Una solució seria deixar-ho en 1.000”. “Soc”, afegeix, “més favorable a la idea de quota de la Massana”. Una idea que “no és tan dràstica” com la que recull el nou POUP. Admet, però, que Ordino ha de “conservar un bon nivell de vida”, que no pot acabar sent “com Escaldes o Encamp”.
Després del refús del recurs, el president de l’APTA carrega contra la CTU i l’actitud de la cònsol major. “Quan vam presentar les al·legacions, la cònsol va dir que el resultat ja se sabia. Això ens va preocupar. Semblava dir que ja tenia clar el que diria la CTU, com si els haguessin donat instruccions, com si la decisió sobre el recurs ja estigués presa. Per tant, la cònsol es va permetre dir directament el que decidiria la CTU sense que les al·legacions s’haguessin estudiat. És molt trist”. A més a més, segons Duró, “la CTU pot emetre una opinió tècnica, però no pot tenir una posició política. No és la seva funció determinar la voluntat de Govern o dels comuns. No han estat massa diplomàtics”. En aquest sentit, el president de l’APTA demana que la comissió “es posi al dia”: “No pot continuar sent l’intèrpret de les decisions polítiques dels comuns. Cal canviar el seu rol”. I aposta per una comissió supranacional perquè “no només els comuns puguin dir com s’ordena el territori”.
Comentaris