L’escrit l’han signat fins a tres propietaris. Concretament, representants de les famílies que tenen el terreny anomenat Les Somiades, el càmping Casal i la parcel·la on hi ha el garatge del Molí. Tots tres expliquen que van ser convocats a reunions per separat amb els cònsols, Jordi Alcobé i Marc Casal, i el conseller Sebastià Plaza. En les trobades se’ls va explicar el projecte i se’ls va fer entrega d’uns “convenis de servitud de sobrevol”.
En els documents, s’indicava que es pretenia constituir aquest permís “gratuïtament, a favor del comú” i “als exclusius efectes de construcció, instal·lació i funcionament del giny del transport públic per accedir a la passarel·la tibetana de la vall del Riu”. Ja llavors, en les trobades, es va posar de manifest “la disconformitat” amb la proposta.
Aquesta, segons l’escrit, evidencia que el comú “no disposa de cap conveni signat que li permeti considerar que té constituïda una servitud que faci possible construir un giny mecànic que sobrevoli les nostres propietats”. Malgrat això, es recorda que hi ha adjudicat la redacció del projecte del telefèric” i que es vol encarregar la construcció abans de l’estiu. Els tres propietaris que han engegat l’acció, vist tot plegat, manifesten “la nostra explícita i ferma oposició al projecte de realització d’un transport per cable entre Canillo i l’Armiana que sobrevoli les nostres propietats”.
Per als signats, tot això suposa que el comú “atempta contra el nostre dret a la propietat”, ja que “se’ns vol desposseir de facto de la nostra propietat, imposant-nos una servitud que no estem disposats a suportar”. En aquest sentit, es recorda que la Constitució consagra tant el dret a la propietat privada i recorden que “ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets si no és per causa justificada d’interès públic, mitjanant la justa indemnització i d’acord amb el procediment establert per la llei”.
També s’assegura que, un cop explicitada l’oposició a acceptar la servitud de vol, “el comú no pot pas pretendre la constitució coactiva del pas forçós del giny”, ja que “no disposa de cap fonamentació legal per a imposar-les. Entenen que l’actuació “sembla adreçada a dur a terme una expropiació forçosa de facto sense respectar la llei”. I aquí és on recorden que “la indemnització a l’expropiat és element essencial” i “ha de comprendre totes les conseqüències danyoses que aquella li ocasioni”.
Així, avisen que si es procedeix a adjudicar les obres s’incorreria en una “desviació de poder”, tot recordant que “cap autoritat administrativa no té altres poders o competències que els que li són conferits per la llei”. I, en aquest cas, consideren que “no està actuant a l’empara” de la legislació vigent, ja que “havent-se negat els tres sotasignants a la constitució de la servitud gratuïta i perpètua que l’administració comunal pretenia obtenir, no es pot pas endegar les obres de construcció del giny perquè la restricció dels drets a la propietat només es pot dur a terme per llei”.
Per això, refermen “l’oposició a la constitució d’una servitud gratuïta”. A la vegada, exigeixen la retirada del projecte o la modificació del seu recorregut amb “la finalitat de preservar la plena propietat dels sotasignants”.