Abans de fer aquest pas, però, han treballat en un estudi sobre els sistemes retributius de tots els comuns. De fet, ja l’han traslladat a les diferents majories comunals per tal que el puguin revisar i si pot ser, tenir-lo en compte. “Hem fet un estudi que és una eina de treball”, destaquen fonts sindicals, que remarquen que ara ja no hi ha excusa per dir que no es disposa de dades.
Tal com ja va posar en evidència l’article publicat per l’Altaveu sobre els sous dels comuns, l’estudi conclou que no existeix homogeneïtat en els sistemes retributius. En el sous d’entrada són força similars, però a mesura que s’augmenta de categoria, les diferències creixen de forma significativa. Tampoc són equitatius els complements d’antiguitat i per exemple, el preu dels triennis es mou en xifres tant diferents com els 40 euros d’algun comú i els 100 que paga algun altre.
També es veu que cap comú disposa d’una veritable carrera professional estructurada i per tant, els criteris, terminis i mecanismes d’evolució salarial no són els mateixos, fet que a parer dels sindicats genera “incertesa i desigualtats”.
Les fonts consultades no s’obliden de destacar que l’evolució salarial de les darreres dècades no ha estat suficient per compensar l’increment real del cost de la vida i per tant, com en tants altres sectors, denuncien pèrdua de poder adquisitiu.
Un conjunt d’elements que consideren que no ajuden a fer atractius els llocs de treball del sector públic i que a més, generen “competència deslleial” entre comuns. Per no parlar de la competència del sector privat, que amb professions vinculades al sector de la construcció, fan difícil retenir treballadors de manteniment, per exemple.
Vista aquesta situació, els sindicats es demanen quin sentit té permetre la mobilitat entre administracions si després els treballadors es troben que no poden mantenir les condicions laborals i salarials. Per això demanen aquesta reflexió global sobre la qüestió i poder avançar cap a un sistema “més coherent, transparent, sostenible i adaptat a la realitat econòmica del país”.
TREBALL CONJUNT
Els sindicats consideren que per tirar endavant aquest diàleg seria positiu aconseguir treballar de manera conjunta, poder constituir una mena de taula amb representants dels comuns, dels treballadors i dels sindicats per veure quins consensos es podrien assolir. “Sabem que no tots els comuns tenen la mateixa situació econòmica i arribar a un equilibri total és difícil, però pensem que hi ha opcions per valorar”, exposen des del sindicats. Per exemple, apunten, per què no començar per equilibrar els triennis? Tenen clar, però, que el primer que cal és poder tenir un retorn sobre l’estudi fet. “Som optimistes, però també és veritat que a vegades costa tenir resposta”, lamenten, remarcant que al final els polítics estan quatre anys al comú, però els funcionaris n’hi poden arribar a passar més de 30 i per tant, “tenim visió de futur i estaria bé saber les oportunitats que t’ofereix el teu lloc de feina quan hi arribes”.
Els representants sindicals creuen que ara és el moment idoni per obrir el meló i malgrat que no es pugui tancar per aquest mateix mandat, pensen que seria positiu poder deixar les bases per a qui vingui després.
ORGANITZACIÓ
D’altra banda, per poder afrontar debats com aquests els sindicats tenen clar que els cal tenir més pes i presència a les corporacions. Actualment hi ha constituïts i actius els sindicats de treballadors dels comuns d’Andorra la Vella (Sitca) i la Massana (Sitcolama), l’Associació de Treballadors del comú de Sant Julià (Atcosa) i la plataforma de treballadors d’Ordino, però els agradaria que el moviment s’estengués a totes les parròquies. Confien que treballs com el del salaris i si finalment es pogués obrir el debat que demanen, contribueixin a posar en marxa l’organització dels treballadors arreu.