Els tres propietaris signants del comunicat (Josep Casal Mandicó, Maria Carme Duedra Caminal i Remei Rossa Rossell), van iniciar la seva mobilització al gener d’aquest any entregant un escrit al comú en el qual s’oposaven al projecte. Des de llavors, s’han mantingut diverses reunions per tractar la qüestió, però no hi ha hagut manera d’assolir cap acord. La darrera, el 30 d’abril, quan detallen que en una trobada mantinguda al despatx del cònsol, l’advocat de les famílies va comunicar que aquestes refusaven la proposta de signar un conveni per a l’autorització del sobrevol de les seves propietats.
Va ser en el marc d’aquestes reunions que també es va fer una proposta alternativa de traçat que va suposar que una de les famílies ja no quedés afectada, i per tant, des del comú s’ha mantingut que ja només quedaven dos opositors, però vist el comunicat d’aquest dijous, és clar que tot i així aquesta propietat manté la seva posició contrària a la proposta.
I és precisament arran de les declaracions que ha anat fent el cònsol canillenc, que han volgut fer pública la seva sorpresa pel que s’ha anat dient. Destaquen que en una reunió mantinguda amb els sis propietaris restants -situats a la part superior del traçat- Alcobé els va dir que encara estava en converses amb la resta, però segons afirma el comunicat “en aquell moment el comú ja sabia que les converses s’havien acabat i tancat”.
Tampoc comparteixen les darreres afirmacions sobre el fet que un cop tancats els convenis amb els propietaris favorables, es reprendran les converses amb els opositors. “El comú sap des del dia 30 d’abril que les converses s’han acabat i tancat. No hi haurà represa”, garanteixen.
I la reiteració d’aquesta posició els fa deduir una certa voluntat de la corporació de fer pressió per convèncer tothom que es tracta d’un projecte d’interès nacional, una línia argumental que valoren errada. Així, reiteren que tal com es va traslladar als cònsols el passat 30 d’abril, “davant l’irrevocable posició dels nostres clients, el comú només pot emprar la via de sol·licitar una declaració legal d’interès públic del giny i iniciar, a continuació, els tràmits per a una possible expropiació del dret de sobrevol de les propietats”.
Reconeixen també que les situacions i ubicacions de les seves propietats són diferents i “no admeten comparació coherent” amb les d’aquells a les quals no hi ha accés o estan afectades per zona vermella de caiguda d’allaus, però assenyalen que aquest fet no ha estat obstacle perquè el comú “els hagi proposat l’adquisició de les seves propietats afectades”.
Finalment, també rebutgen el suposat valor econòmic que el comú diu que aportarà el telefèric. I ho exemplifiquen, específicament amb el cas del Càmping Casal, qui afirma que tindria “conseqüències econòmiques catastròfiques”.
Fins i tot, el propietari del càmping, Josep Casal, manifesta que durant 65 anys “ens hem resistit a qualsevol demanda d’edificació” i que tenint en compte totes les normatives que han de complir per a la seguretat dels seus clients, “no veiem viable que hagi de passar un telefèric per damunt del nostre càmping”. I afegeix: “si aquest projecte té èxit, a curt termini haurem de tancar per manca de clientela”, ja que argumenta que els campistes busquen descans i bellesa del paisatge.
En conclusió, Casal diu que “no estem en contra d’un telefèric ni de cap altre projecte pel benestar dels turistes o del país, però per a nosaltres [...] aquest projecte suposaria el tancament de la nostra activitat turística i comercial”.
Per tant, la posició conjunta de les tres famílies es basa en la voluntat de preservar la integritat de la seva propietat privada i evitar qualsevol afectació addicional com la que comportaria el sobrevol del telefèric.