Concretament, la mostra ‘Dones d’aigua’, instal·lada a l’Espai Caldes, ha tancat amb 4.080 visitants, mentre que ‘La revolució de l’escultura’, al CAEE, acumulava 6.004 visitants el dia 26 d’octubre, quan encara quedaven alguns dies per cloure-la. Closa ha valorat especialment la resposta del públic a la primera exposició, ja que, segons ha apuntat, “no era una exposició de gran públic”. En aquest sentit, ha atribuït part de l’afluència a la intervenció de l’artista Javier Balmaseda a la “zona de les banyeres”, que ha facilitat que els visitants que passejaven per l’indret entressin a la sala i coneguessin l’obra.
“És una pèrdua no tenir el Thyssen”, ha reconegut el conseller, que, tanmateix, considera que la parròquia pot revertir aquesta situació. “Haurem de fer un esforç encara més gran del que es feia i enquadrar més les exposicions”, ha assenyalat, tot defensant la capacitat dels dos equipaments per mantenir una programació atractiva.
Pel que fa al model expositiu, Closa ha assegurat que no es plantegen canvis en l’orientació de les dues sales. Així, el CAEE continuarà desenvolupant una funció més pedagògica, centrada a donar a conèixer les bases de l’art i contextualitzar-ne l’evolució, mentre que l’Espai Caldes mantindrà l’aposta per les propostes contemporànies. “El que pretenem és sempre donar visions globals i recordar a les noves generacions d’on venim”, ha explicat.
En aquest sentit, ha defensat que la política cultural no es pot basar exclusivament en les xifres de freqüentació, ja que també cal programar exposicions que, tot i no tenir una gran afluència, contribueixin a oferir una visió més àmplia de la història i l’art. “Les xifres no poden marcar una política cultural, ni amb un comú ni amb un Govern”, ha remarcat.
D’altra banda, Closa ha explicat que el comú deixarà el local que ocupava el Museu Thyssen a final d’any, coincidint amb l’acabament del contracte de lloguer. El conseller ha valorat positivament aquesta decisió perquè permetrà a la corporació deixar de pagar el lloguer. En aquest sentit, ha reivindicat l’aposta del comú per adquirir immobles de propietat pròpia i reduir la dependència dels espais arrendats. Entre els exemples, ha citat la borda Gabriel, que acull actualment el departament de Cultura, i el local on s’ha traslladat l’escola d’art tèxtil, que també és de propietat comunal.