El nou reglament té per objectiu “regular les ubicacions, característiques, dimensions i condicions de la publicitat perceptible des de l’espai públic”. S’ha fet, en aquest sentit, una feina d’endreça i ampliació: definició de nous contextos i aclariment d’obligacions (amb molt d’èmfasi en la disposició respectuosa dels rètols lluminosos). La seguretat, la sostenibilitat i, també, el respecte estètic de l’entorn seran –segons es detalla– elements que es tindran en compte a l’hora d’examinar les peticions d’instal·lació. Així: “El comú valorarà l’impacte paisatgístic i la integració en l’entorn per poder resoldre favorablement o denegar una sol·licitud”. Tot reclam publicitari, és clar, haurà d’estar difós en català (a excepció de marques registrades). Els elements sotmesos a l’ordinació són: rètols, cartelleres, monosuports (com ara pantalles LED), tanques i lones.
Seguint en l’apartat de sancions, n’hi ha un grapat que impliquen una multa de 4.000 euros: des de no disposar de diversos certificats (de muntatge, d’homologació, de compliment del reglament de contaminació lumínica…) a no tenir una memòria descriptiva de l’element que es vulgui instal·lar o, també, no poder presentar un projecte d’instal·lació elèctrica. Aquest mateix import també se’l pot requerir a aquells que col·loquin qualsevol suport publicitari sense autorització o els qui reincideixin en la instal·lació de rètols publicitaris que no respectin els horaris d’encesa o apagada. D’altra banda, no s’autoritzarà la col·locació de cap suport publicitari si el sol·licitant té deutes pendents amb el comú relacionats, precisament, amb la taxa de publicitat exterior.
Les regles sobre l’acotació de l’àmbit geogràfic on poder posar publicitat també impliquen canvis notables. Ara, l’àmbit geogràfic d’instal·lació s’ha ampliat. És més permissiu pel que fa a les zones i a l’altura de la posició en els edificis. D’altra banda, però, s’han determinat amb precisió i rigor els espais no autoritzats per a la disposició d’elements publicitaris. Hi ha dues classificacions. Una Zona 1 en la qual es prohibeix la col·locació de reclams; estan inclosos, en aquest límit, els entorns de protecció de Béns d’Interès Cultural aprovats pel Govern (Casa de la Vall, església de Sant Esteve, pont de la Margineda…) i els edificis inscrits en el catàleg comunal.
I una Zona 2 que, simplement, inclou “les zones que no formen part de la Zona 1”. En aquest sentit, l’ordinació del 2012 era molt més genèrica i impedia instal·lar difusió publicitària als nuclis antics dels pobles, sense més explicacions. La nova normativa, doncs, és més concloent: plasma molt clarament la protecció de certs edificis, però permet més marge de maniobra en la resta d’espais (Zona 2). Ara, de fet, sí que es pot instal·lar publicitat als centres històrics (amb restriccions, és clar).
Una disposició transitòria final dicta, a més a més, que qualsevol activitat publicitària que no es faci d’acord amb el que estableix l’ordinació haurà de ser “adaptada o retirada” en el termini màxim d’un any. Cal recordar, finalment, que queden exclosos del reglament els rètols que indiquin el nom del negoci (botigues, establiments de serveis, hotels, allotjaments turístics...).
Comentaris