La idea -que hores d’ara ja és una mica més que això, segons diverses fonts- s’està treballant des de fa un temps. En aquest marc, però de forma inesperada i inicialment no prevista, hi ha l’assumpció per part d’Ensisa de l’explotació del restaurant del Palau. El comú es va trobar gairebé de sobte que la persona que assumia l’espai de restauració de l’equipament -inicialment com a externa, després integrant l’equip de personal del Palau de Gel- va decidir abandonar el projecte. I d’aquí que es busqués l’aliança amb l’equip de restauració d’Ensisa.
Però l’aliança hauria d’anar més enllà i ja s’hauria de notar aquest hivern. En certa forma, si Ensisa assumeix la gestió de l’equipament, el comú es podrà estalviar haver de trobar una direcció per a l’espai. S’ha de veure, però, com es conjugaria l’assumpció de l’explotació de la instal·lació per part de la societat participada pel comú i la presència d’un grup de treballadors que depenen d’una altra societat, òbviament també comunal.
Són serrells que s’han d’acabar de tancar però que haurien de permetre dotar de sentit un equipament el lloguer del qual es va renovar fa pocs mesos després d’una negociació no exempta de dificultats i que fa temps que no té un rumb clar més enllà de la certesa què cal fer-hi una inversió important per posar-lo al dia i que es tracta d’un equipament que s’ha convertit en l’epicentre sòcio-esportiu i fins i tot cultural de la parròquia. Les inversions, això sí, haurien d’anar a càrrec del comú.
Les fonts consultades, properes al comú i també a Ensisa, han assegurat que l’opció que la societat gestioni el Palau de Gel és plausible. Fins i tot que Grandvalira comercialitzi les activitats que s’hi duen a terme. Una altra cosa és que l’equipament s’inclogui en el forfet del domini esquiable. Les fonts consultades han assegurat que això és més complicat. Ara bé, sempre es poden intentar trobar mecanismes de col·laboració.
Bon estiu a Ensisa i malestar entre el personal
Ensisa està vivint un bon estiu. Sempre posat en context i tenint en compte que l’estiu no és comparable de cap de les maneres a l’hivern. El nivell de facturació, segons les fonts, està sent molt bo. Alhora, però, hi ha un malestar notable entre, almenys, una part del personal -els que estan a restauració, remuntadors, manteniment, taquillatge…- atès que la direcció de la societat ha decidit no pagar les hores extraordinàries. Qualsevol feina extra es compensa amb futurs festius o més vacances, i molts dels treballadors estan en contra d’aquesta mesura ja que prefereixen compensacions monetàries. A més, l’enuig encara s’eleva més quan el plantejament inicial seria que aquest mecanisme compensatori es mantingui durant l’hivern.
Comentaris (4)