“L’esllavissada que va afectar la D66 –la carretera que va a Perpinyà– va provocar un tall de tres setmanes. Em costa molt d’entendre que duri tres mesos. Ho valorem molt negativament”, manifesta Ramon, que no ha pogut parlar encara amb comerciants del poble: “Sembla que trepitgem merda. Primer vam patir les revoltes dels agricultors; després van arribar les nevades, que també impliquen talls de la circulació; i ara això”. El Pas, doncs, encadena diversos fets que han fet baixat “enormement” l’afluència al poble: “Costa molt arribar aquí”. Segons Ramon, els comerciants que més pateixen són “els de la part baixa perquè són els que més depenen de França; estan molt preocupats”. En canvi, els comerços i restaurants més propers a pistes encara poden salvar el cop: “Mentre pugui arribar gent durant la setmana, seguiran treballant, l’impacte no serà tan fort”. El que està clar és que “els francesos pràcticament no entren”. Ramon, però, matisa que “no és un tall complet” com sí que ho va ser la pandèmia o l’esllavissada que va tenir lloc el 2021: “Es pot arribar al Pas des de Catalunya o des de Perpinyà”. Tot i que reconeix que “la via d’entrada principal és Tolosa”.
Segons Ramon, els comerciants que més pateixen són “els de la part baixa perquè són els que més depenen de França; estan molt preocupats”
Josep Maria Mas, president de la Cambra de Comerç i un dels representants del Consell Assessor del Pas, és taxatiu: “És una mala notícia, especialment per la durada. És una decisió molt difícil de suportar”. Mas té molt clar que els negocis necessitaran “ajudes com cal” per poder fer front a les despeses fixes: salaris, lloguers… “Estem parlant amb Govern per mirar de trobar mesures que ajudin a cobrir tot això. És molt difícil aguantar tot això tres mesos”. Mas considera que caldrà que allarguin la mà “el Govern, el comú d’Encamp i altres entitats públiques” per ajudar “el comerç del Pas, el més afectat”. També, però, inclou els restaurants que viuen de l’excursionista –el visitant que puja un sol dia– entre els que més patiran l’allargament del tall, que –assenyala– coincidirà amb les vacances de Carnestoltes a França (“un període molt important”) i la Pasqua. “És una molt mala notícia”, reitera Mas.
Valérie Lackner, empresària hotelera al Pas, augura un mes de març molt complicat: “Aquesta setmana encara tenim reserves de sis o set dies, tot i que ja ens arriba alguna cancel·lació. El pitjor arribarà al març, que és un mes amb moltes reserves de caps de setmana o estades curtes”. Lackner fa veure que el temps que es triga actualment per arribar al poble encampadà és un hàndicap: “Tinc hostes que van trigar dues hores i mitja per poder arribar. Van arribar des de Perpinyà a través del túnel de Puymorens”. El tall, que afecta el tram que va de l’Hospitalet a Acs-dels-Tèrmes té una longitud de deu quilòmetres, un temps de ruta de mitja hora. “Altres turistes venen per la ruta de Miralpeix i encara triguen més: tres hores i mitja”. Al març, a més, se celebrarà –en principi– el festival de música electrònica Hibernation i Lackner creu que la cita “pot perillar”. “Em preocupa el tema del festival. La proximitat amb els francesos és molt important perquè són un públic de pes. No sé què passarà. És un festival consolidat i enguany venen molts punxadiscos famosos”, afegeix. Lackner, a més, comenta que al complex hoteler que gestiona –apartaments turístics– s’hi allotgen els equips tècnics.
La responsable d’un petit supermercat –que vol romandre en l’anonimat– està convençuda que l’allargament del tall serà “un cop fatal, la mort de molts negocis”. Reclama ja ajudes de Govern: “Crèdits tous com es va fer durant la pandèmia”. Exposa un panorama negre al poble durant els últims dies: “No hi ha ningú. Ahir vam fer tres clients”. Segons aquesta comerciant, els francesos que venen de Tolosa acaben esgotats de la volta que han de donar: “La carretera és molt dolenta i perden molt de temps”. “Molts, a més, es perden perquè no coneixen bé el camí”, amplia: “Si vas per Miralpeix, pots trigar ben bé cinc hores…”. Considera que un tancament de tres mesos és “molt exagerat”, tot i que admet que “no soc tècnica, no soc enginyera”. Assenyala, també, que el cop el pateixen igualment a l’altre costat de la frontera: “Alguns comerços de Tarascó –un punt important de pas– no estan obrint”.
Diu que les mesures de Govern han de ser “immediates” perquè “no sabem com sobreviurem”. Parla d’exempció de l’IGI, de descomptes en el pagament de la seguretat social, de crèdits tous amb els dos primers anys sense interessos… “És l’única manera d’ajudar el Pas. Ajudar-nos en el pagament de la taxa d’higiene, com diu el comú, no tindrà cap impacte. Estem desesperats”. Aquesta comerciant, apunta finalment, que molts clients francesos ja estan substituint el Pas per Bossòst (Vall d’Aran): “Els autobusos que venien aquí els dimecres, dissabtes i diumenges se’n van cap allà ara. No cap bona notícia això…”. Un altre apunt per tancar és que “la gent no carregarà les caixes de Ricard al tren; una cosa és poder carregar un maleter…”.
Àlex Ruiz, empresari d’allotjaments turístics: “Jo no li puc posar a la gent una pistola al pit perquè vingui. És una llàstima que passi tot això perquè podria haver estat un hivern excepcional”
Àlex Ruiz, president de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT), expressa que el sector està “en xoc”. “No sabem fins a on podrà arribar la repercussió del tall. És un drama? Sí, és clar. Però també hem d’esperar uns dies i veure com reacciona la gent. Espero i desitjo que la gent busqui alternatives per venir”. Ara bé, Ruiz, que espera caigudes de reserva, assenyala que “cal veure quines polítiques de cancel·lació té cada empresa”. “Avui, els clients s’assabentaran de la durada del tall i qui té programat un viatge per al 10 de març, haurà de valorar si li compensa o no venir”, comenta. Uns deu dies és el temps que contempla Ruiz per veure “quin és l’impacte” de la decisió final. “Ara”, diu, “tenim un nivell de reserves molt alt per al març i per a l’abril”. Una mitjana d’ocupació prevista del 66% per al març (amb pics del 92%).
“Jo haig de pagar lloguers i personal i si l’ocupació baixa al 5%, no tindré beneficis suficients per cobrir totes les despeses”, avança. Si això passa: “Farem un plantejament a Govern”. Ruiz, però, no veu en els crèdits tous una gran ajuda: “No em solucionen la vida. El 95% dels guanys els faig a l’hivern. Si no puc treballar al març, tot acaba sent pa per avui i fam per demà”. En tot cas, no serà fins d’aquí a dues setmanes que es podran certificar els efectes de tot plegat: “Jo no li puc posar a la gent una pistola al pit perquè vingui. És una llàstima que passi tot això perquè podria haver estat un hivern excepcional”.
Un dependent de la botiga de roba Dvotion transmet que “la meva cap està amb la moral molt baixa”. Preveuen un seriós patiment econòmic. “Caldrà veure”, diu, “si les mercaderies que ens arriben les podrem anul·lar o no. Això serà un problema perquè l’activitat és molt baixa. No fem ni cinc aquests dies”. I el que queda, és clar. “Porto aquí quasi quaranta anys i la majoria dels clients són francesos. El 95% són compradors de França”, exposa. Ahir, en aquesta botiga van tancar el dia amb una caixa de poc més de 300 euros: “Quatre vendes”. És a dir: “Tres o quatre vegades menys que el mínim d’un dia normal i som uns quants els que treballem aquí”. “Se’ns acumularà mercaderia”, preveu, “i l’haurem de vendre al 50% de descompte després perquè ens sobrarà; això és treballar per res”. En definitiva: “Haurem de lluitar molt. Ja veurem què passa i quines ajudes ens arriben. Potser és massa aviat per jutjar tot això”.