Ferré s’ha desplaçat a la zona acompanyat per tècnics de Govern i per l’ambaixador francès al Principat, Nicolas Eybalin, i també ha coincidit, entre altres autoritats, amb el prefecte de l’Arieja, Hervé Bravant. Allà han pogut comprovar en persona l’envergadura de l’esllavissada, que va ser “molt important”. En aquest sentit, el ministre ha explicat que “van baixar 200 metres cúbics de pedres, amb una roca de 14 tones i una altra de 20”. Una de les que va caure, ha posat en relleu, va anar a parar després de rebot vint metres més enllà d’on havia picat inicialment.
I més enllà del material que va caure, hi ha la situació d’inestabilitat que ha deixat en un vessant muntanyós de més de 200 metres d’altitud. Hi ha dues pedres més: una de 12 i una altra de 20 tones “en perill de baixar”. I, si ho fan, podrien afectar un gran roc de 500 metres cúbics -unes mil tones- i fer que acabés caient tot. I això és el perill que, ara, s’ha de solucionar. Ja s’hi treballa, ha apuntat Ferré, tot afirmant que la fórmula triada pels experts gals és compartida des del Principat. “A nivell tècnic, al moment que van executar l'obra, hem pogut comprovar què és el mateix que hauríem fet aquí a Andorra. Han fet una feina d’enginyeria brutal per poder avançar en aquestes obres”, ha manifestat. De fet, ha afirmat que “els nostres enginyers han quedat molts sorpresos perquè veuen que farien servir el mateix sistema; és una obra tècnica perfecta”.
Ferré ha destacat que, vist el projecte, els tècnics andorrans han indicat que la solució adoptada per França “és la mateixa que hauríem fet aquí”
I aquesta solució, doncs, implica un termini ja esmentat: tres mesos de tall. Amb tot el que això suposa per a l’accés al país des de França. Ferré ha indicat que “ens han assegurat que miraran de fer-ho el més ràpidament possible i que no escatimaran esforços”. De fet, s’ha albirat una petita esperança. “Si les obres avancen com han d’avançar, potser es podria habilitar un pas alternatiu abans”, ha afirmat.
Ara bé, és un condicional molt marcat per diferents aspectes. El primer, la meteorologia que faci a partir d’ara, que serà clau per determinar el ritme amb què es podran anar impulsant els treballs, logísticament molt complexos. “Hem vist que estan ficant tots els mitjans. Tenen ja tot preparat perquè tècnics i enginyers es puguin penjar, però cal tenir en compte que han d’actuar en una paret de 230 metres fins a la carretera”, ha recordat Ferré. A banda, cal tenir en compte “que jugarà molt la climatologia i que estem a l’hivern i a alta muntanya”.
El segon, que qualsevol decisió vinculada a aquest pas alternatiu haurà de tenir una plena garantia per a la carretera i per als seus usuaris. “No han tancat la porta. Al contrari, han dit que sí”, ha indicat el ministre, tot advertint que cal prioritzar “la seguretat”, tot apuntat que “vam tenir la gran sort que no hi hagués cap accident mortal a la zona”. En tot cas, ha indicat, “primer cal veure com comencen els treballs i què es trobaran en aquelles roques”.
Ferré ha volgut deixar clar que el Govern confia plenament en l’actuació francesa. “Han portat especialistes dels Alps, que estan acostumats a aquestes obres i a aquestes feines”, ha comentat, tot “donant les gràcies perquè s’han mostrat transparents i per totes les armes que han posat per poder tirar endavant aquesta obra i obrir la carretera com més ràpidament millor”. Malgrat tot, ha deixat clar que caldrà paciència.
“L’obra saps quan comença però no quan acaba i aquí hi ha molts factors, com ara la climatologia. Si hi ha dies de bonança es podrà avançar molt més”, ha indicat. De fet, ha posat l’exemple del passat cap de setmana quan el vent va impossibilitar els treballs, que s’ha de fer amb el personal penjat. “Anaven d’un costat a l’altre”, ha comentat. I en això també ha remarcat que cal garantir també “la seguretat dels treballadors”. La voluntat, però, és clara: “volen fer-ho el màxim de ràpidament possible; no ens volen tenir tancats aquí de cap manera”.