Pons explica que la seva vocació va néixer de la fascinació pel foc, però que ben aviat va descobrir el seu enorme poder destructiu, especialment en un país tan forestal com Andorra. Comparteix plenament la idea que "un incendi s'apaga a l'hivern", una manera de resumir que la prevenció es construeix durant tot l'any amb una bona gestió dels boscos. En aquest sentit, lamenta que l'abandonament progressiu del món rural hagi afavorit l'acumulació de vegetació i combustible forestal.
Segons el bomber, el canvi climàtic ha fet més evidents les conseqüències d'aquesta manca de gestió, però no n'és l'única causa. Reivindica el paper de la ramaderia i de la fauna salvatge en el manteniment del territori i alerta que els incendis de sisena generació són fruit d'uns boscos massa densos i continus. Quan passeja pel bosc, assegura, veu allò que la majoria no percep: possibles vies de propagació del foc, punts vulnerables i riscos que només es poden reduir amb una implicació activa. El seu missatge és clar: si les persones deixen de gestionar el bosc, serà el foc qui acabarà fent aquesta feina.