En efecte, l’índex de natalitat és un element decisiu a l’hora d’establir el pla de caça de l’isard, que s’ha de definir la propera setmana després que els banders ja hagin finalitzat la tasca de recompte que dura ben bé tres setmanes. A les muntanyes s’hi han vist tants o més isards que els anys precedents. El 2021 es va establir la xifra en 1.217 exemplars i l’any abans, en plena pandèmia, van ser 1.234 els caps formalment divisats. El fet que hi hagi hagut hiverns menys durs, amb només un episodi de fortes nevades, va bé per a la cabana i per al naixement de cries.
El que està clar és que la població d’isard a Andorra és jove per dos factors essencials: pel bon comportament de la natalitat (els cabrits òbviament no es poden abatre) els darrers anys i perquè els exemplars més veterans són els més buscats pels caçadors atès que són els que disposen de les banyes més preuades, que al capdavall són el que cerquen essencialment els amants de la cinegètica. Per cert, que més enllà de l’índex de natalitat també serà clau la xifra de caçadors que s’inscriguin al certamen.
L’any passat van ser 601 els participants formals a la setmana de caça -sobre el terreny, posteriorment, solen ser força menys. La xifra suposava 25 més que el curs anterior. D’anelles -és a dir, la xifra màxima d’animals que es permetia abatre- se’n van establir 165. El número no distarà massa enguany, tot i que en funció del nombre de caçadors inscrits i, sobretot, de l’índex de natalitat que finalment es fixi -i que serà millor que els anys precedents- de ben segur que es podien permetre abatre més animals. El que també és clar és que la cabana no pateix cap mena de malaltia vírica i el seu estat és envejable.
Comentaris (18)