“El ministre [Guillem Casal, titular de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia] va fer una anàlisi del nombre de colles i el nombre de caçadors que tenien i les colles de sis o més membres superaven el 90%”, sosté Cabanes, que assegura que aquest punt del reglament s’ha treballat “amb respecte”. “S’ha debatut aquest nombre mínim en reunions de caçadors i, de fet, la proposta inicial de Medi Ambient era de formacions de vuit, però el sector va dir que sis era un topall correcte i, finalment, es va rectificar”. “Ara es podrà caçar en colla o individualment, cosa que no estava contemplada al reglament anterior”, afegeix Cabanes.
Un altre punt del reglament relativament controvertit és el relatiu a les anelles (marcatge dels animals capturats). Ara, amb el nou reglament, les anelles passen a ser personals i intransferibles. “És un canvi transcendental perquè s’ha detectat una adulteració important en el moment en què els caçadors s’allisten a la Setmana de l’Isard. Abans, els companys se les podien intercanviar entre ells”, explica el president de la federació. “Si fins ara hi havia, per exemple, un caçador que matava cinc isards i n’hi havia deu que no en mataven cap, hem considerat oportú que en el futur tothom tingui la possibilitat, el primer i el segon any, de matar el seu isard. Per tant, les anelles seran personals”, amplia. El nou reglament, per cert, arriba sis mesos després de l’aprovació de la Llei de caça. Una llei “molt consensuada”, aprovada per 28 vots a zero, redactada “amb ‘carinyo’ per la natura”, una norma que es va treballar des de la consciència de tenir “un rècord absolut de fauna en la història d’Andorra”. El reglament, també “àmpliament consensuat”, s’ha bastit a través de converses entre el ministeri i un grup de 250 caçadors: “Era important fer un text que anés bé per al país, per als caçadors, per al medi ambient i, sobretot, per a la conservació de la natura”.
Precisament, un altre punt que Cabanes destaca del nou reglament és el nou permís per poder comercialitzar carn d’isard. Fins ara, la carn d’aquest animal només es podia destinar a “consum propi i prou”. Es podien, per tant, comercialitzar carns de la resta d’espècies de caça, però no la provinent de l’isard. El tractament i la venda de la resta carns, però, tampoc estava reglamentada: “No hi havia un control sanitari, unes certificacions. Ara tot anirà molt controlat”. Quant a l’isard, Cabanes aplaudeix que els caçadors puguin donar sortida comercial a la vianda: “Tots sabem que les padrines ja no hi són. Tothom treballa molt. És difícil passar hores a la cuina i la carn de caça necessita moltes hores de cuina, justament. Celebrem que es pugui comercialitzar, que tothom pugui gaudir d’aquesta carn, caçada legalment, d’aquesta cuina”. I tampoc oblidem que “és el nostre animal ‘rei’: a l’època dels nostres avis potser teníem 150 isards a tot el país; avui en tenim, com a mínim, 1.500. Alguna cosa, per tant, s’està fent bé a Andorra. Si cada any hi ha unes 250 atribucions, almenys que la gent en pugui gaudir”.
Rellevant és també l’apartat que regula la caça per part de menors d’edat (de 16 a 18 anys), que a partir d’ara hauran d’anar acompanyats d’un tutor durant la pràctica de la captura: “És normal: estem parlant d’armes, no estem parlant d’una canya de pescar. Un accident passa en un segon i després plores tota la vida. Cal, per tant, tenir un tutor que condueixi els joves, que els ensenyi”. A més, als menors d’aquesta franja d’edat se’ls pagarà la quota de soci de la federació per “incentivar que el jovent vingui a gestionar la fauna. Es veu arreu que hi ha una invasió de caça major que destrueix el medi ambient i els caçadors que tenim són quatre. Hem treballat el reglament amb la voluntat ser un país d’excel·lència”. Hi ha, doncs, relleu generacional? No ben bé: “Estic molt content com a president perquè tenim, fàcilment, una quarantena de caçadors d’entre 20 i 30 anys. Aquest ja és un primer relleu. En el cas dels que tenen entre 16 i 18 anys, en tenim uns sis i són molt pocs, és clar. Com diuen els francesos, el dia que no hi hagi caçadors, no hi haurà caça. Nosaltres tenim cura de l’activitat, la gestionem, ens preocupem per tenir una cabana sana, repoblem perdius i faisans…”.
Finalment, dos aspectes complementaris més del nou ordre de caçadors, aspectes que no són menors. Per “treure pressió al terreny cinegètic comú”, per primera vegada es podrà caçar a les reserves de Xixarella, Sorteny i Ransol, tres zones en què “es caçaran animals vells que se sap que no passaran l’hivern o algun exemplar jove que ja no té futur”. Hi haurà, detalla Cabanes, petites seleccions en aquestes reserves (i, també, a Enclar). A més a més, quan un animal quedi ferit, es comptarà amb la possibilitat de demanar al cos de banders l’ús d’un gos de rastre per anar a buscar l’exemplar ferit a la muntanya, per poder localitzar-lo: “No deixar els animals morts a la muntanya és un senyal de respecte cap a la fauna”.
Comentaris (4)