Martí ja admet que alguns dels projectes legislatius en curs es poden quedar al calaix i reconeix errors a ‘The Cloud’

El cap de Govern destaca el que a parer seu és una grandíssima reforma impulsada per l’executiu demòcrata i lamenta la crítica de l’oposició que situa en un “clima electoral”

El cap de Govern, Toni Martí, elogia les virtuts de mossèn Ramon en presència d'alguns dels estadants d'AINA, en la tradicional visita governamental a la casa de colònies de Canillo.
El cap de Govern, Toni Martí, elogia les virtuts de mossèn Ramon en presència d'alguns dels estadants d'AINA, en la tradicional visita governamental a la casa de colònies de Canillo.
El cap de Govern, Toni Martí, ja admet que alguns dels projectes de llei presentats pel Govern i que estan a tràmit parlamentari pot ser que es quedin al calaix. Però, en tot cas, marquen quin és el rumb pretès per l’executiu i assegura que “no és just” que l’oposició l’acusi de no haver tirat endavant la reforma de la qual tant s’ha vanagloriat. Alhora, Martí no ha tingut més remei que haver d’admetre que “alguna cosa no s’ha fet bé” perquè les xifres relatives al projecte de l’edifici ‘The Cloud’ ballin tant.

Martí ha fet una repassada ‘prevacacional’ amb els mitjans de comunicació just després del tradicional dinar que estiu rere estiu celebra a la casa de colònies d’AINA. El cap de Govern ha estat acompanyat de diversos ministres -la de Funció Pública, Eva Descarrega; la d’Exteriors, Maria Ubach; la de Medi Ambient, Sílvia Calvó; el de Salut, Carles Álvarez; i el d’Ordenament Territorial, Jordi Torres- i ha abordat fonamentalment una aferrissada defensa de la reforma duta a terme pel seu executiu alhora que ha mantingut que la negociació amb la Unió Europea (UE) està ben encarada.

El mandatari governamental i diversos ministres acudeixen al tradicional dinar d’AINA a les portes de les vacances i manté que la negociació amb la UE està ben encarada

El màxim responsable governamental ha posat de relleu el que a parer seu són les grans reformes que ja s’han fet i ha assegurat que ara la prioritat és poder aprovar els textos pendents abans de la finalització de la legislatura. Tot i així, ha reconegut que podria ser que el calendari obligués a posposar-ne algun, però que en qualsevol cas els projectes de llei ja s’han entrat a tràmit parlamentari i marquen el rumb que vol seguir el Govern. L’encara líder demòcrata ha destacat que les crítiques que es fan des de l’oposició estan marcades per un “clima electoral” i ha insistit que l’executiu, en canvi, “no es pot permetre” entrar en aquest joc, ja que ha defensat que fins al darrer dia es dedicaran a governar i ha recordat que encara queden temes pendents que es volen impulsar abans del final de la legislatura. 

Així, el cap de Govern ha parlat del projecte de llei de la Funció Pública i del Cos d’Educació, les proposicions de llei de reforma de les lleis laborals, el projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, el Projecte de llei de seguretat ciutadana i el Projecte de llei d’igualtat de tracte i no discriminació. Igualment, el cap de Govern ha recordat el Projecte de llei d’impuls de la transició energètica i el conjunt de lleis financeres que s’inscriuen en la línia de reformes implementades pel Govern. 

Martí durant la compareixença davant els mitjans al costat dels ministres Carles Álvarez, Eva Descarrega i Jordi Torres. | J. A. VILADOT / SFGA

 

En la seva intervenció, Martí també ha aprofitat per fer balanç de la situació actual de creixement econòmic després de cinc anys consecutius de reducció del nombre d’aturats i quatre de creació de llocs de treball. En cap moment no ha dit, però, que el creixement dels dos mercats del qual depèn el Principat, l’espanyol i el francès, han crescut d’una forma molt més notable que l’andorrà, fet que vol dir que no s’està aprofitant prou bé l’acceleració que viuen els dos països de l’entorn i socis comercials tradicionals. Això sí, ha subratllat que l’executiu de Demòcrates per Andorra ha estat “el primer govern que en plena recessió” va decidir apujar el salari mínim, passant dels 929 euros al 2011 als 1.017 actuals. 

El polític escaldenc assegura que en breu es tirarà endavant una reforma de la llei de la CASS per modificar el copagament sanitari i que s’establirà la ruta d’accés al metge referent

Entre altres millores econòmiques, també ha posat de relleu el fet que el Govern i els comuns han equilibrat els pressupostos, i que totes les millores s’han assolit sense cap retallada social, sinó amb polítiques socials més progressistes i justes. En aquest sentit, ha destacat les reformes més importants dutes a terme, com la reforma fiscal, l’intercanvi d’informació automàtic, l’obertura econòmica, la garantia de les reserves del fons de pensions de la CASS, la reforma del sistema de jubilacions dels funcionaris o la reforma de les competències i les transferències del comuns, entre d’altres. 

Martí també s’ha referit a les negociacions per a un acord d’associació amb la Unió Europea i ha considerat que s’està negociant amb encert i que Brussel·les ha demostrat entendre les especificitats del Principat. Així mateix, ha subratllat que la negociació és complexa i que es vol un acord d’associació que permeti accedir progressivament al mercat interior respectant determinades especificitats, i per això ha desitjat mantenir la mateixa línia de negociació per a la lliure circulació i establiment de persones. 

Qüestionat sobre la reforma sanitària pels mitjans de comunicació, ha manifestat que en breu es tirarà endavant la reforma de la llei de la CASS per retocar el copagament, es posarà en marxa el metge referent i s’aprovarà el reglament per fixar com funciona la nova via d’accés al metge referent i als especialistes. El cap de Govern ha volgut posar damunt la taula també un tema d’actualitat com la situació de l’edifici ‘The Cloud’ i ha mostrat la decepció del Govern davant el sobrecost en la construcció de l’edifici que impedeix tirar-lo endavant. En aquest sentit ha reconegut que alguna cosa no s’ha fet bé però ha defensat que donada la situació, l’única decisió responsable era aturar el projecte.

 

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending