Les fonts consultades han lamentat que l’instructor policial de la denúncia no declinés liderar les indagacions que s’haurien d’haver fet. El policia en qüestió feia poc temps que havia assumit la responsabilitat d’encapçalar enquestes, segons les mateixes fonts. Però això no treu, asseguren els consultats, que era clar que s’hauria d’haver apartat del cas arran del fet que, per anteriors feines dins la policia que havia fet l’agent, hauria coincidit amb diversos bombers i, entre els quals, el denunciat, amb el qual l’uniria una amistat.
Aquest detall concret no l’hauria detectat la suposada víctima i denunciant de l’afer. Però sí que en les diligències que s’han practicat i que ara s’han arxivat el propi denunciat reconeix en una declaració davant de la batlle instructora que un policia en concret -que resulta ser, segons algunes fonts, qui va portar l’enquesta policial- va advertir el suposat agressor de la interposició de la denúncia i dels termes amb els quals estava interposada perquè, suposadament, pogués preparar la seva defensa.
El suposat agressor hauria reconegut en seu judicial que un agent de policia -aparentment el mateix que hauria liderat l'enquesta- el va avisar de la interposició de la denúncia
Aquesta circumstància no ha agradat gens en una part del cos, que considera que el ministeri hauria d’estudiar aquest fet, sense ficar-se ni valorar la tasca judicial realitzada amb posterioritat. Però sembla evident, i és una de les moltes coses que suposadament al·legarà la denunciant en el marc de les properes accions que dugui a terme, que la Batllia no hauria de fer ulls clucs davant d’aquesta manera d’actuar. Més encara, hauria d’haver pres mesures.
Lluny d’això, va tirar endavant unes diligències de mínims per acabar arxivant la causa amb el beneplàcit de la fiscalia, que també interessava aquest sobreseïment. Fonts properes a la presumpta víctima -el ministeri fiscal considera que la denúncia és més una reacció per despit que una altra cosa- han assegurat que la dona i els seus assessors jurídics, que ha obtingut per justícia gratuïta molts mesos després d’haver-los sol·licitat, estan estudiant tota la documentació per decidir quines accions emprenen.
La magistrada del Tribunal de Corts que ha avalat l’arxiu de la causa, provisional, dictat inicialment per la batlle instructora ja va deixar dit en el seu aute que en seu de recurs no podia tenir en compte totes les noves diligències que la denunciant demanava que es practiquessin. Però que sí que hauria de valorar aquestes peticions la instructora i en el cas que es cregués que aporten quelcom de nou reobrir el cas. La denunciant, de forma genèrica, el que denuncia és que no s’ha practicat cap diligència amb la voluntat d’aclarir el cas. I que les deficiències ja van començar per la gestió del cas en seu policial.
Comentaris (6)