Una delegació andorrana multidisciplinar ha presentat a Ginebra el seu primer informe en relació amb l’aplicació del Conveni internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial (CERD). Dit conveni va entrar en aplicació al Principat el 2006. La delegació andorrana, amb representants dels ministeris d'Educació, d'Afers Socials, Justícia i Interior, d'Afers Exteriors (amb Mireia Porras i Jaume Forner, entre altres, entre els ponents) així com la magistrada del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance, ha explicat en la presentació de l’informe davant el comitè de l’ONU, les novetats legislatives amb la recent aprovació de la Llei sobre la igualtat i la no discriminació i la Llei sobre la protecció temporal i transitòria per raons humanitàries que ha permès acollir dues famílies de Síria, així com la Llei sobre les mesures de lluita contra el tràfic d'éssers humans i la protecció de les víctimes.
Experts de les Nacions Unides alerten que el fet que no hi hagi cap denúncia per racisme pot ser degut a una desconfiança amb el sistema judicial
La delegació ha explicat que en dues dècades no s’ha presentat cap denúncia per discriminació racial, fet que ha portat que alguns dels experts recordessin als representants andorrans que val més no treure pit sobre això atès que moltes vegades és un senyal que els potencials discriminats no confien en el sistema judicial. De fet, els experts dels països que també apliquen el conveni han fet diverses preguntes als membres de la delegació, moltes d’elles, per exemple, relacionades amb com tracta la Justícia o el sistema penitenciari els immigrants.
La magistrada Mingorance ha explicat que la discriminació racial com a tal està considerada un delicte i que, alhora, pot ser considerat un agreujant en altres casos en què el delicte principal és d’una altra naturalesa. Els experts que avaluen Andorra han demanat sobre quin tipus d’assistència legal reben els immigrants i, també, els presos que no són nacionals.
Els membres del comitè internacional demanen que es creï una institució independent que defensi els drets humans i que es doti de més recursos el Raonador del Ciutadà
Conèixer una mica millor el sistema educatiu del Principat i quines campanyes i educació es transmet per tal d’aconseguir que els infants i adolescents se sensibilitzin sobre la no discriminació ha estat també una qüestió sobre la qual s’han interessat els experts i respecte de la qual, també, la delegació ha aportat informació diversa. També s’ha explicat que la inspecció de treball, per exemple, no ha rebut mai cap queixa en matèria de discriminació racial en aquest àmbit. Els experts han demanat si el fet de ser immigrant o no ser-ho condiciona eventual ascensos laborals i ha estat també en aquest marc que s’ha animat el Principat a ratificar el Conveni sobre els drets dels treballadors immigrants.
Andorra ha reafirmat el seu compromís en la lluita contra la discriminació racial i el discurs d'odi i ha exposat la tasca que es du a terme de de l'àrea de Polítiques d'Igualtat per combatre tot tipus de discriminació. En aquest sentit, la delegació andorrana ha relatat el procés participatiu amb la societat civil en l'elaboració del Llibre Blanc de la Igualtat, que va concloure amb el text legislatiu sobre la igualtat i la no-discriminació. També s'ha posat de relleu la reforma del Codi penal que penalitza tot tipus de discriminació així com la incitació a la violència, a l'odi o a la discriminació. Un cop finalitzada la participació andorrana, el comitè emetrà un informe preliminar amb les seves recomanacions per millorar l'aplicació del conveni.