L'acusació particular en el cas de l'exhibicionisme creu que l'excònsol menor pateix parafilia

Comentaris

L\'acusació particular en el cas de l\'exhibicionisme creu que l\'excònsol menor pateix parafilia
L\'acusació particular en el cas de l\'exhibicionisme creu que l\'excònsol menor pateix parafilia

L'acusació particular que defensa els interessos, com a mínim, d'una de les menors víctimes de les pràctiques exhibicionistes de què s'acusa l'excònsol menor i exconseller del comú d'Andorra la Vella Josep Vila considera que l'expolític pateix una parafilia. És a dir, és del tot conscient dels seus actes però no els pot reprimir. Segons fonts coneixedores del cas, que està en la fase final abans de ser jutjat, alguns dels informes forenses inclosos en la instrucció de la causa abonen aquesta tesi. Els pèrits mèdics compareixeran davant el tribunal jutjador quan se celebri el judici.

La fiscalia sol·licita quatre anys de presó per l’excònsol menor i exconseller del comú de la capital. El ministeri públic acusa l’home, que avui està totalment retirat de la primera línia política, de dos delictes d’exhibicionisme. Vila va ser detingut el 27 de setembre del 2013 en les immediacions d’un equipament públic d’Encamp, quan ostentava un càrrec públic a la minoria de la corporació de la capital, i va ser alliberat amb càrrecs dos dies més tard després de passar a disposició de la Batllia de guàrdia. El fiscal també interessa que Vila no pugui entrar en contacte amb les perjudicades i que no pugui estar en indrets d'esbarjo especialment destinats a menors.

La celebració del judici davant el Tribunal de Corts no s’hauria de demorar massa malgrat que encara no hi ha data fixada. No obstant això, les parts implicades en l’afer -el ministeri públic, l’acusació privada i la defensa- ja fa un cert temps que van presentar els seus escrits de qualificació provisional, segons que ha pogut saber l’Altaveu. I en el marc d’aquest moment procedimental, la fiscalia considera que no hi ha lloc a dubte de l’autoria de Vila del delicte pel qual se’l va detenir. 

El Codi penal tipifica en l’article 156 el delicte d’exhibicionisme. I preveu que “qui executi o faci executar a una altra persona actes d’exhibició sexual davant de menors d’edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 6.000 euros”. La temptativa, a més, també seria punible. En el cas de Josep Vila, però, es dóna per consumat el delicte i no només se n’hi atribueix un. La fiscalia l’acusa de dos delictes i demana com a pena principal per a cadascun d’ells una reclusió de 24 mesos. També deixa clar el ministeri fiscal que l’empresonament ferm sols ha de ser parcial. Dels quatre anys que en global se sol·licita, una part és condicionada a seguir un tractament mèdic.

El tractament aniria lligat, segons les fonts, a les anomalies psíquiques si es vol dir així que patiria el processat. I que hauran de ser avalades (o no) pel tribunal a partir dels informes que s'han aportat a la causa i que caldrà ratificar durant la vista oral. A més, durant la instrucció hauria quedat clar que no era la primera vegada que Vila protagonitzava fets similars. D'una vintena d'anys enrere, segons les fonts consultades, ja hi hauria antecedents policials per una pràctica similar a la que ara s'atribueix a l'excònsol. També hi ha elements més propers que no s'han acreditat perquè cap menor suposadament afectada s'hauria constituït en acusació.

Vila va ser detingut la tarda-vespre del 27 de setembre del 2013, un divendres, al despatx central de la policia. Unes hores abans, i coincidint pràcticament amb la finalització de la jornada escolar, unes menors van advertir el cos de l’ordre telefònicament que un home cobert amb un casc els havia mostrat els genitals i s’havia fet tocaments davant seu. Una de les noies afectades, d’entre catorze i setze anys, malauradament ja havia estat anys abans víctima d’una situació similar, i va tenir la perícia de reaccionar amb molta fredor.

La matrícula de l’escúter

D’aquesta manera, la noia va seguir a certa distància l’home fins la moto escúter amb la qual s’havia desplaçat a Encamp. I va anotar-ne la matrícula. Quan tot seguit va trucar la policia, sense dubtes va facilitar als agents la numeració de la placa. Ja constaven a la policia, des de mitjan setembre, dues denúncies més de dues famílies en representació de sengles filles menors que advertien de la presència d’un desconegut exhibint-se. El sospitós, segons s’havia denunciat llavors, hauria rodat per diversos punts de la parròquia d’Encamp. Des del centre d’ensenyament secundari, l’Hort de Godí, els entorns de l’església de Santa Eulàlia, les proximitats del complex esportiu o el Prat Gran.

Amb el número de la matrícula, aviat es va poder, segons la policia, lligar caps. El titular de la motocicleta era Josep Vila Circuns, que va ser convocat al cap de poc al despatx central amb una excusa creïble però banal per aquell moment. Un cop va ser a les instal·lacions policials se li va explicar el motiu real de la ‘convocatòria’, se li va fer la lectura de drets i immediatament va passar en règim de detingut. Entre d’altres coses i en el marc de la investigació, una de les primeres coses que es va fer va ser una roda de reconeixement. Les menors es van mostrar molt senceres, sinceres i honestes. L’home que havia protagonitzat l’exhibició, en el moment dels fets, anava vestit amb diferents peces de roba i, a més a més, duia un casc que no es va retirar en cap moment.

Sense casc i vestit de manera diferent a com hauria anat en el moments de l’actuació delictiva, les menors van ser incapaces de reconèixer Vila. Quan aquest es va ‘equipar’ amb el mateix que suposadament duia quan presumptament s’hauria exhibit, com a mínim una de les menors sí que va ser capaç d’assegurar amb tota rotunditat que aquella persona, aquella fisonomia, responia totalment a la imatge que projectava l’home que es va tocar davant d’elles. A més a més, la comprovació del senyal geolocalitzador del mòbil de l’excònsol menor i llavors conseller de la minoria de la capital evidenciava que Vila hauria estat en zones on hauria actuat l’exhibicionista en les hores que presumptament hauria comès el delicte. També es van recuperar les imatges de les càmeres de Mobilitat per mirar refer el traçat que hauria d’haver fet la motocicleta de Vila des del lloc dels fets fins a diversos punts de les parròquies centrals.

Josep Vila Circuns, de 49 anys, sempre va mantenir la seva innocència. I va ser en virtut d’això que no va renunciar al càrrec de conseller perquè entenia que si dimitia estaria duent a terme una acció autoinculpatòria. Al cap d’uns mesos, i en declaracions a diversos mitjans de comunicació, el llavors conseller va assegurar que “com que del que se m’acusa no ho he fet, vaig pensar en aquell moment que no havia de dimitir; vaig arribar a la conclusió que si no havia fet res no havia de dimitir”. Vila també va remarcar el fet que se l’hagués alliberat -amb càrrecs, això sí, al cap de 46 hores de la detenció: “El batlle em va deixar anar i, per tant, no hi havia gaires coses perquè em poguessin retenir”. També va assegurar que “la Justícia ja faria el que havia de fer”. La instrucció es va allargar molt amb algunes dilatacions processals i amb la sol·licitud de diversos informes pericials. Tot plegat es posarà damunt la taula quan se celebri la vista oral.

Comentaris

Trending