La ‘febre Gili’ contra la maquinària ‘martiniana’ a Escaldes

DA i PS es baten en un dels grans duels de les comunals de desembre amb dues candidatures testimonials més: la suma de Liberals i SDP i terceravia

Rosa Gili acompanyada de diversos representants del partit i sobretot del grup parlamentari que li han fet costat en acudir al comú.
Rosa Gili acompanyada de diversos representants del partit i sobretot del grup parlamentari que li han fet costat en acudir al comú.
“Hi havia un clam escaldenc.” La frase, o la mitja frase, és del secretari general del Partit Socialdemòcrata, Gerard Alís. I l’aclamada és la fins avui consellera general de la formació Rosa Gili. Ha estat un dels grans noms del dia. Després de molt desfullar la margarida, de fer-se més d’una i de dues preguntes davant el mirall, Gili ha decidit embrancar-se en una nova aventura. L’examen del 15 de desembre posarà a prova fins on tiba la política escaldenca i rere seu la voluntat de canvi o la força socialdemòcrata. L’embat d’Escaldes entre socialdemòcrates i ‘demòcratamartinians’ serà una de les grans atraccions dels comicis comunals.

Escaldes és juntament amb Canillo l’única parròquia on els demòcrates concorren sols a les eleccions. De fet, a la parròquia escaldenca hi concorre en solitari la facció demòcrata de Toni Martí. La representada per l’actual majoria comunal i encara, perquè alguns dels consellers que no tornaran a repetir no estan pas cofois que se’ls hagi demanat fer un pas enrere. Si el PS s’aferra al poder de convocatòria de Gili -Alís novament ha recordat aquest dimecres que la fins ara parlamentària representa com pocs el projecte socialdemòcrata, la coherència i les ganes de treballar pel conjunt de la ciutadania-, DA ha hagut de recórrer a un tòtem de la política escaldenca per tancar files dins de casa i mirar de conservar un feu que va perdre, en certa manera, les passades generals per caure, justament, en mans de Gili.

Demòcrates ha optat per l'experiència del Miquelet de l'oli per tancar files a casa i mirar de parar els rivals, en concret d'un PS que es posa al servei del seu principal actiu, la fins avui consellera Gili

Miquel Aleix representa la vella política andorrana transposada, això sí, al Segle XXI. Poc s’ho esperava, o poc pensava el president suplent del grup parlamentari demòcrata fins a la primavera, que tornaria novament a la primera línia política. Menys encara tan ràpid. Però el Miquelet de l’oli, el ‘Pordiós’, admetia fa pocs dies que quan s’està al ball toca ballar. I l’actual equip comunal, amb Trini Marín i Marc Calvet al front, li ha preparat un grup de col·laboradors, amb el seu aval, perquè contrarestin els dèficits que pot tenir el candidat. DA busca un equilibri entre experiència en gestió comunal i frescor inexperta. Entre maduresa vital i joventut preparada.

Clarament, conscientment, Miquel Aleix al final és l’aposta Martí per posar fre a Rosa Gili. Encara que fins a darrera hora no s’ha confirmat la presència de la parlamentària a les llistes, i tot i que en alguns cercles, fins aquest diumenge, encara temia que l’excap de Govern podia fer el ‘sorpasso’ i acabar apareixent a la llista, Martí tenia clar que batre’s i perdre -i a Escaldes una part notable de la ciutadania veia bé l’excònsol però han quedat farta de l’excap de l’executiu- podia ser un risc massa agosarat d’assumir. Gili, en canvi, es llança finalment a l’aventura. Se la veu amb energia, decidida. Amb ganes. Canviar de rumb.


Els presentadors amb els dos candidats demòcrates. | DEMÒCRATES

I encara que no ha fet el pas fins a darrera hora, la fins avui consellera ha treballat amb un reduït nucli de persones liderat per la consellera comunal i número 3 de la llista Cèlia Vendrell per configurar un equip més ben pensat del que pot semblar a priori, sobretot en els llocs elegibles. DA i PS mostren dues cares. Potser de la mateixa moneda. Però dues cares molt diferenciades. La pausa del gat vell versus la impulsivitat de la dona experimentada però amb ganes de fer coses, de canviar la parròquia. I això que Gili, diguem-ho clar, de política comunal, d’entrada no n’era una fervent seguidora. En això, Miquel Aleix la guanya. El veterà candidat demòcrata se la sap llarga a l’hora de manegar. Benentès, és clar.

Cert que a la parròquia hi concorren quatre llistes, però sense faltar el respecte de ningú, dues juguen a una divisió inferior; els seus objectius són ben diferents dels de demòcrates i socialdemòcrates

I, clar és també, que a Escaldes no només hi ha dues llistes. Però amb tots els respectes per als reductes liberals i de terceravia, les llistes dels uns i dels altres són més testimonials que una altra cosa. Els uns, per evidenciar el seu emprenyament amb DA per no voler-los a les llistes. Els altres per complir la voluntat de terceravia d’estar present com a projecte nacional en tantes parròquies com fos possible. L’higinisme -per l’ascendència que té en la llista sector liberal l’actual conseller de la minoria Higini Martínez-Illescas- no podia quedar-se a casa després d’haver remenat tant amb l’intent de colar-se entre els demòcrates. Però els demòcratamartinians li tenien presa la mida a Martínez-Illescas, l’enfant terrible convertit en mosso adobat, xicot dòcil i cooperador. No se l’han cregut. L’han refusat. I darrere seu tot Liberals.

Al final, els liberals fan amb els progressistes d’SDP, exactament amb dos progressistes d’SDP, una Unió X Escaldes que potser hauria de rascar més dels demòcrates que dels socialdemòcrates però que en essència, difícilment determinarà res. Tres quarts del mateix per la voluntariosa llista que encapçala un encara més voluntariós Jordi Rubia, que encara 20 minuts abans de tancar-se el termini per presentar les candidatures corria papers en mà per l’entorn de la casa comuna escaldenca buscant els suports necessaris en forma de firma per poder complimentar els requisits legals i donar per bona una candidatura feta a corre-cuita. Amb els amics, familiars i coneguts. Amb la voluntat de ser-hi i plantar una petita llança enmig del desert. Ni higinisme progressista ni terceravia tenen grans aspiracions a res. Treure el nas. A Escaldes la batalla és entre demòcrates i socialdemòcrates, entre DA i PS. Entre l’ombra de Toni Martí i l’empremta vermella. Entre el ‘Pordiós’ i la Gili. La mare de totes les batalles. La pugna d’Escaldes. El gran duel del 15-D.


Llistes a Escaldes-Engordany


DA Independents

1.- Miquel Aleix

2.- Núria Barquín

3.- Jordi Vilanova

4.- Núria Pons

5.- Josep Travé

6.- Lorena Jordana

7.- Enric Castellet

8.- David Barbosa

9.- Laura Lavado

10.- Gemma Bofarull

11.- Antoni Molné

12.- Pere Garcia

Suplents: Andrea Pulpillo i Àlex Flecha


PS Independents

1.- Rosa Gili

2.- Joaquim Dolsa

3.- Cèlia Vendrell

4.- Magda Mata

5.- Joao Lima

6.- Meritxell Massoni

7.- Josep Batalla

8.- Valentí Closa

9.- Antoni Fernández

10.- Dolça Fajardo

11.- Meritxell Ros

12.- Naeko Yamamoto

Suplents: Ferran Goya i Tomàs Riart


Unió x Escaldes (L'A SDP)

1.-Higini Martínez-Illescas (L’A)

2.- Jordi Moreno (L’A)

3.- Élisabeth Zopeti (SDP)

4.- Marc González (SDP)

5.- Brigithe García (L’A)

6.- Carles Acosta (L’A)

7.- Noelia Dobarro (ind.)

8.- Yolando Torcuato (L’A)

9.- Marta López (L’A)

10.- Aída Bernal (ind.)

11.- Àngels Capdevila (ind.)

12.- Benjamí Tutrice (L’A)

Suplents: Josep Mas (ind) i Andreu Cachafeiro (ind)


Terceravia Independents

1.- Jordi Rubia

2.- Beatrice Grougnet

3.- Pau Tizón

4.- Daisy Rubia

5.- Alejandro Bandera

6.- Aïda Ortiz

7.- David Gómez

8.- Claudia Patricia Martins

9.- Maria Carme Torcuato

10.- Alexandre Sánchez

11.- Marc Prieto

12.- Carlos Gomes

Suplents: Josep Baliellas i Antonio Da Costa


Resultats 2015

 

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.