Villarejo ha explicat que davant la declaració en seu judicial andorrana “tinc la mateixa sensació que vaig tenir el 2017 quan vaig concedir l’entrevista a Évole, que va canviar la meva vida. Llavors, degut al que vaig informar sobre aquest tema, em van enviar a la presó”, ha afirmat Villarejo esperant poder avançar la seva declaració, circumstància que no s’ha donat. “La meva vida és tan transparent que crec que és la més transparent del món.” El policia té ganes de xerrar, d’explicar-se. Malgrat les amenaces, que ha donat a entendre que vénen dels serveis secrets espanyols. “Totes aquestes coses sempre venen dels que prenen les decisions a Espanya, que són els serveis secrets, oi?”
“Ahir, 3 de novembre, va fer 8 anys que una caterva de mals subjectes van decidir destruir la meva vida, i no parlo gratuïtament, parlo amb propietat, uns fiscals que es van posar d’acord amb un tipus de CNI, un jutge que quan es va adonar el van amenaçar i el van expulsar, i un jutge que va estar set anys instruint i que ara ha escrit un llibre i diu que no sap res del que va instruir”, ha explicat entre altres coses Villarejo mentre esperava si el deixaven declarar aquest migdia o ho havia de fer per la tarda. “En fi, tot això forma part d’aquest món curiós en què estem, en què jo no em penedeixo del que vaig fer, la gent confon sort amb destí, jo ho tinc molt clar, la sort és el que a un li passa i el destí és el que un fa amb aquesta sort”.
El controvertit comissari jubilat de policia espanyol ha assegurat que “jo vaig prendre la determinació de denunciar totes les il·legalitats que vaig veure i per això vaig acabar a la presó. Aleshores, és el que faré ara, denunciar el que jo vaig fer i, a més, hi ha les meves notes d'intel·ligència, hi ha el meus àudios”. Villarejo ha insistit que no diria res fins després de la declaració i ha lamentat que els seus àudios estiguin tots ara a la xarxa i el que els difon mantingui que n’ha pagat cinc milions d’euros.
Ha anat reiterant que no diria res de fons fins que hagi declarat i ha insistit: “L’únic que li puc dir és que mai no esperava que m’autoritzessin a venir aquí a declarar i que he rebut moltes amenaces perquè no declari.” Ha apuntat als serveis secrets espanyols respecte d’aquestes pressions i ha insistit en quan va decidir concedir l’entrevista a Jordi Évole “malgrat saber que era un malandrí i que em faria trampa. A partir d'aquí, ja ho vaig dir a l’entrevista, que la meva vida seria un infern, però ho assumeixo”. I ha conclòs: “Sempre vaig tenir molta sort, però el meu destí me’l vaig guanyar jo, perquè havia d'haver estat un bon noi, havia d’haver estat un ‘lindo gatito’, estar assegut a casa meva, i en lloc d'això em vaig dedicar a tocar-li els nassos a tothom, i així m’ha anat.”