El Ministeri Fiscal ha centrat el seu informe en la “persistència i coherència” del relat de la víctima. Segons el fiscal, la jove no tenia cap motiu per inventar-se una agressió contra un desconegut i ha recordat que el consentiment “pot ser revocable en qualsevol moment”. L’acusació manté que, malgrat la iniciativa inicial, la jove va dir que “no” i va empènyer l’acusat quan va sentir dolor, un dolor que el ginecòleg i la forense han acreditat amb l’existència d’una erosió vaginal.
La Fiscalia també ha volgut remarcar la gran quantitat de sang localitzada a la roba d’ambdós com a prova irrefutable d’una penetració exercida amb violència; un fet que l'acusat hauria intentat emmascarar oferint fins a quatre versions contradictòries – des de negar la penetració fins a admetre-la sense erecció – al llarg del procés.
L’advocada de la defensa ha presentat una versió totalment oposada. Aquesta ha instistit que el seu client mai va tenir una erecció – fet que faria impossible la penetració violenta descrita – i ha recordat que cap de les amigues va ser testimoni directe dels fets. Segons la lletrada, el relat de la víctima té “llacunes temporals” que no encaixen amb les entrades i sortides del bany.
El punt més polèmic d’aquest informe ha estat la revelació de diversos pagaments amb targeta fets per la víctima a la mateixa discoteca els dies 6 i 7 de desembre de 2024.
El punt més polèmic d’aquest informe ha estat la revelació de diversos pagaments amb targeta fets per la víctima a la mateixa discoteca els dies 6 i 7 de desembre de 2024. Aquestes dates coincideixen amb el trasllat de la jove al Principat per declarar davant el batlle instructor. Per a la defensa, aquest fet és incompatible amb el diagnòstic d’estrès posttraumàtic, qüestionant de la mateixa manera la metodologia del psiquiatra.
L'acusació particular ha volgut destacar les contradiccions de l'acusat, que va arribar a fer una vaga de fam durant la instrucció. Segons el seu informe, l'home hauria justificat aquesta protesta de dues maneres: primer, com a crit d'innocència o, després, per un "trauma amb el lavabo" que l'impedia menjar i beure per no haver d'anar al bany, arribant a dir que s'havia de posar una bossa al cap per entrar-hi. Aquestes "estratègies adaptatives", segons l'acusació, només demostren que la seva versió s'ha anat modificant a mesura que apareixien les proves.
El tribunal haurà de decidir ara entre la petició de 8 anys de presó, multa de 2.000 euros, 20.000 d’indemnització, 10 anys de prohibició de contacte i 20 anys d'expulsió del país, o l'absolució que reclama la defensa. El Ministeri Fiscal i l’acusació particular han rebutjat la petició de llibertat immediata de la defensa, que podria mantenir l’acusat en presó preventiva fins que es dicti la sentència el pròxim 11 de març.