Però l’Alt tribunal considera que el raonament dels òrgans jurisdiccionals ordinaris, com la Batllia o el Tribunal de Corts, en cap cas són descabellats. Ben al contrari, els troba lògics, raonats i raonables. I és que es recorda que l’home és nascut a la República Dominicana, que no té conveni d’extradició amb Andorra, i té forts vincles amb Espanya. Alhora recorda que es juga molts anys de presó perquè se li va trobar moltíssima droga.
En efecte, pels volums que es comissen al Principat, 326 grams de cocaïna són moltíssims. I se li van enganxar ben enganxats al seu domicili. 14 grams ja preparats per a la venda. I la resta, premsats en tres tauletes tal i com, suposadament, l’hauria rebut. A banda d’això, també es van trobar una bàscula de precisió i més de 1.500 euros en efectiu. Tot plegat feia pensar que l’home movia molta droga. La policia va anar a parar a aquest home arran d’na altra operació prèvia.
EL RAONAMENT
L’Alt tribunal indica en la fonamentació jurídica de la seva decisió que “el manteniment de la presó provisional des d’aquesta perspectiva és proporcional i la decisió està raonada i motivada. Així, s’argumenta que malgrat l’existència d’arrelament al Principat, ja que el recurrent hi viu des dels 13 anys i hi té parella i una filla, existeixen circumstàncies personals i processals que justifiquen el manteniment del seu empresonament”. En aquest sentit, “la sentència impugnada raona l’existència de vincles a Espanya, on podria desenvolupar la seva activitat de tràfic de drogues, o a la República Dominicana, on no existeix extradició amb Andorra, així la gravetat dels fets que poden comportar una pena de quatre a deu anys i la gran quantitat de droga confiscada, podrien donar lloc al fet que el processat se sostragués a l’acció de la justícia”.
Per al tribunal, “aquesta apreciació no és incoherent, ni contradictòria. En efecte, el fet que existeixi arrelament al Principat és un dels extrems que s’han de valorar juntament amb les altres circumstàncies indicades. I l’argumentació del Tribunal de Corts que considera que, tot i l’existència de l’arrelament, concorren circumstàncies -i les detalla i explicita- que poden donar lloc a la sostracció a l’acció de la justícia, s’ajusta a la lògica i a la raó, de manera que la decisió impugnada està motivada i és proporcional amb la restricció de la llibertat”.
Quant a l’entorpiment de la investigació, el Constitucional recorda que el Tribunal de Corts argumenta que manquen diligències per realitzar i, seguidament, les enumera. “El recurrent en empara assenyala que no entén com la seva posada en llibertat pot perjudicar la realització d’aquestes diligències.” Però l’Alt tribunal entén que per aquesta qüestió “la restricció a la llibertat és constitucional, atesa la seva proporcionalitat i motivació, ja que la llibertat del recurrent, el qual ocupa un lloc important en la jerarquia del tràfic de drogues, podria clarament interferir en les diligències d’instrucció i més, si es pren en consideració que conforme a la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, aquesta eventual interferència s’ha d’evitar no solament durant la fase d’instrucció, sinó també per garantir la realització de la prova durant la fase oral del judici”.
I també diu el Constitucional que s’ha ponderat adequadament el fet de valorar o no altres mesures menys lesives per a la llibertat de l’home. I fins i tot, també té en compte el fet que l’empresonat necessita tractaments mèdics i que això ho hauria de fer fora del centre penitenciari. Però en aquest sentit, i pel que respecta “a les mesures mèdiques” el Constitucional “es remet a l’existència de convenis entre el ministeri de Justícia i Interior i el SAAS per fer el seguiment de persones amb malalties mentals”.