L’únic processat pel ‘cas Valora’ mira de dilatar l’inici del judici: recusa una de les magistrades

Entén que el fet que una de les components del Tribunal de Corts fos secretària judicial d’una de les instructores de la causa quan es va endegar la investigació, fa gairebé 20 anys, el podria perjudicar

Porta d'accés al despatx que tenia Valora a Galeries Plaza. ARXIU

Gairebé vint anys després -ho farà entre el gener i el febrer vinent-, el judici pel ‘cas Valora’ està encarrilat. O això sembla. Però l’únic processat en l’afer, qui va ser al seu dia el director de la gestora de capitals, mira de guanyar temps al temps i, alhora, és clar, defensar el que ell considera legítim. D’aquí que ha recusat una de les magistrades que haurien de composar el tribunal que es preveu que jutgi la causa.

Xavier Felipó, l’exdirector de la financera lligada a Andbank i Fibanc i que, suposadament, va servir a la família Pujol, entre altres, per poder fer aflorar diners en metàl·lic en un compte corrent a Andorra, considera que el fet que una de les magistrades del Tribunal de Corts hagués estat al seu dia la secretària judicial d’una de les batlles que va instruir a l’inici el cas pot anar en perjudici seu perquè ja coneixia de l’afer. És a dir, en un llenguatge planer, estaria contaminada.

Però la sala penal del Tribunal Superior ha desestimat les pretensions del processat pel ‘cas Valora’ i ara ha promogut un recurs d’empara al Constitucional que l’Alt tribunal ha admès a tràmit. Felipó denuncia que presumptament se li han vulnerat els drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un tribunal imparcial predeterminat per la Llei, reconeguts a l’article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li l’aute impugnat i, en la mesura necessària per a la plena reposició del recurrent en els seus drets, l’aute del 20 de març del 2026, dictat pel Tribunal de Corts, i que es retrotreguin les actuacions al moment anterior a la resolució de l’incident de recusació, perquè sigui decidit novament amb respecte als criteris constitucionals exposats.

L’exdirector de la gestora de capitals també demana en el marc del recurs d’empara la suspensió dels efectes de l’aute impugnat, fins a la resolució d’aquest recurs d’empara, per evitar que la continuació del procediment privi l’empara de la seva finalitat pràctica. Aquesta darrera circumstància, però, no li ha estat reconegut pel Tribunal Constitucional, que ha admès a tràmit el recurs però sense efectes suspensius.