Tibada d’orelles del Constitucional a Andorra Endavant: la petició pels crèdits tous no és correcta

El recurs d’empara interposat per la formació liderada per Carine Montaner, que pretenia ‘descobrir’ qui eren els beneficiaris dels ajuts financers durant la pandèmia, només podia anar contra certs actes del Consell General i, en aquest cas, és el Govern qui s’oposa a lliurar la documentació

Els membres d'Andorra Endavant donant explicacions de les seves pretensions legítimes de transparència. LLUÍS CALSINA / ANDORRA ENDAVANT

El recurs d’empara d’Andorra Endavant al Tribunal Constitucional (TC) amb l’objectiu de fer aflorar els beneficiaris dels crèdits tous atorgats durant la pandèmia no anirà endavant. Hi ha un error jurídic important en l’acció judicial impulsada pel grup liderat per Andorra Endavant. De fet, qui no facilita la documentació que Andorra Endavant pretén no és pas ni el Consell General ni Sindicatura. És el Govern. I en conseqüència, l’acció que pretenia la formació parlamentària no és possible. Per tant, per atacar la manca de transparència governamental, el grup de Montaner i els seus assessors legals hauran de buscar una altra via. 

En un aute publicat al BOPA aquest dimecres, el Constitucional deixa clar que inadmet el recurs perquè no hi té cabuda en les previsions legislatives actuals. Més enllà que l’Alt tribunal lamenta que Andorra Endavant invoca un article que no és -confon el 95 pel 94 de la llei qualificada que regula l’organisme jurídic constitucional-, es recorda que aquest darrer precepte “permet que també es pugui interposar un recurs d’empara contra les disposicions, les resolucions i els actes del Consell General que no tinguin rang legal i que vulnerin algun dels drets susceptibles de ser protegits pel recurs d’empara”. Però no és el cas.

El Tribunal Constitucional repassa la seva pròpia jurisprudència, tot recordant que en tres ocasions s’ha manifestat sobre actuacions de la Sindicatura pretesament inconstitucionals, i també indica que la intervenció del tribunal ha de ser excepcional, perquè hi ha un ampli marge discrecional polític en l’acció de la Sindicatura i els magistrats no poden pas fer política. Però és que aquí, manté l’Alt tribunal, la qüestió és una de ben diferent. En aquest cas, el Consell General, el síndic -més aviat el síndic-, o el ‘departament’ que es vulgui del poder legislatiu no adopta cap decisió. Simplement, és limita a fer de correu, de carter entre el Govern i un grup parlamentari.

Andorra Endavant demana empara al TC per aconseguir transparència amb els crèdits tous

O com ho explica el Tribunal Constitucional en un dels fonaments jurídics: “Aquest recurs d’empara no pot ser admès a tràmit. I aquesta conclusió no es deriva solament del fet que el control per part del Tribunal Constitucional de les decisions polítiques adoptades pel Consell General i, en aquest cas, per la Sindicatura s’ha de considerar com a excepcional, sinó del fet que l’objecte del recurs d’empara se cenyeix a les decisions, a les resolucions i als actes del Consell General.” 

I “en aquest cas, no existeix cap decisió, ni cap resolució, ni cap acte del Consell General, atès que el síndic general es limita a traslladar la petició que se li demana per part del grup parlamentari Andorra Endavant al Govern i, una vegada obtinguda la resposta, la remet a la peticionària. I, encara més, la recurrent mateixa identifica l’objecte del recurs com la comunicació del ministeri de Finances i qüestiona la seva fonamentació (risc reputacional i protecció de dades), de manera que també copsa que no s’està impugnant un acte, una resolució o una decisió del Consell General, sinó un acte del Govern”.

En conseqüència el recurs d’empara no s’admet a tràmit i Andorra Endavant haurà de buscar una altra via per atacar la més que possible opacitat governamental en relació a l’atorgament de crèdits durant el període de la Covid. Segurament que haurà d’iniciar una acció judicial des de zero i demanar als organismes jurisdiccionals que elevin ells una qüestió incidental de constitucionalitat respecte del marc normatiu que va regular l’atorgament dels crèdits tous. Per tal que es pugui valorar si supera el cànon de publicitat, transparència i els principis bàsics que es puguin considerar lesionats.