L’Alt tribunal considera que les decisions emeses fins ara pels tribunals en el marc d’un procediment especial establert en la nova normativa civil no són ni il·lògiques ni arbitràries. I recorda que el fet que els arguments no convencin els recurrents no vol dir que no siguin vàlids o encertats. Per tant, “la pretesa vulneració dels drets establerts a la Constitució relatius a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret no pot prosperar”. La parella resident en un pis, de propietat, de la carretera d’Engolasters i que a partir del febrer del 2022 i durant molt temps, més de dos anys, van marxar-ne perquè no podien suportar l’impacte d’unes obres efectuades per un veí i en les quals es va usar toluè, també al·legaven la vulneració del dret a la salut i del dret a la vida privada i familiar.
En aquests casos, i, primer, pel que fa a la suposada vulneració del seu dret a la salut, el tribunal precisa “abans de res, que aquest dret, establert per l’article 30 de la Constitució, no pot ser evocat directament en el marc d’un recurs d’empara (veg. l’article 41 de la Constitució i l’article 85 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional)”. I quant al dret a la vida privada i familiar, “convé recordar que l’article 14 de la Constitució estableix que tothom té dret a ser protegit per les lleis contra les intromissions il·legítimes en aquests àmbits”. Així, en la sentència recentment dictada s’hi diu que “en aquesta causa, si bé els recurrents exposen que les decisions impugnades no són del seu grat, no exposen per quin motiu els procediments que han derivat en les decisions que impugnen o aquestes decisions per si mateixes han vulnerat la protecció deguda per les lleis”.
El Constitucional entra a valorar més a fons l’al·legació que no s’ha respectat el termini raonable per substanciar un procediment que, a més a més, el Codi de procediment civil el fixa com a sumari. És a dir, molt àgil, molt ràpid, però que es va allargar més de dos anys. I en aquest sentit, el TC no té altra volta de full que reconèixer que s’han superat tots els terminis establerts. O com es diu en un dels fonaments jurídics, “examinant la causa que ens ocupa, si bé els terminis formalment previstos pel procediment de tutela sumària no han estat respectats, convé examinar el cas més enllà del seu aspecte formal i d’acord amb els criteris jurisprudencials esmentats”.
I és aquí quan després de donar unes quantes voltes, l’Alt tribunal acaba indicant que “en un cas com aquest relativament complex tècnicament que necessita una consideració de l’argumentació de nombroses parts i una activitat judicial aprofundida, no es pot considerar que s’hagi vulnerat el dret a un judici de durada raonable pel simple fet que s’hagi optat per un procediment d’urgència amb uns terminis específicament breus quan el procediment resulta finalment inadequat”. En fi, que es tractava d’una qüestió tècnicament complicada i la inversió de temps que s’ha fet no és incorrecta.
I és en aquest marc quan la sentència recull un parell de considerants jurídics més a partir dels quals “aquest tribunal estima necessari recordar que els recurrents continuen tenint l’opció d’acudir a un procediment ordinari per demanar el reconeixement i la reparació dels danys que al·leguen” abans de “concloure que les decisions impugnades no han vulnerat els drets constitucionals al·legats pels recurrents, i, per tant, el seu recurs d’empara ha de ser desestimat íntegrament”.