Seguint les directrius donades pel propi ministeri d’Educació, i després que finalment fos l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Andorrana qui assumís el servei de menjador, els responsables de l’entitat que durant molts anys havia liderat la gestió de la cantina van sol·licitar la fallida de l’associació. Era la manera d’intentar passar pàgina mirant de no haver de fer-se càrrec dels passius. Però els tribunals consideren que una associació sense afany de lucre no pot fer fallida.
Ara bé, els responsables de l’entitat mantenen que, de fet, l’objecte, l’única activitat que duia a terme l’associació del menjador, de fet, té una naturalesa mercantil atès que es dedicava a adquirir productes, mercaderia, que processava i les venia sota el format d’un àpat, dels menús que oferia per dinar als alumnes. Vist que no els donaven la raó -i, per tant, no s’ha pogut tancar l’afer-, els antics gestora de la cantina van presentar un recurs d’empara davant el Constitucional per presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a l’accés a la Justícia, al procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
Entre el que consideren els antics integrants de l’associació del menjador i el que creuen, en la interpretació de la legislació, els tribunals ordinaris, i que ara per ara és contradictori, el TC, que ha admès el recurs, haurà d’analitzar si la norma d’aplicació per al cas que s’ha posat sobre la taula és l’adequada o no. I si es considera que les associacions poden acollir-se al règim de fallida, s’haurà de retrotreure la decisió i adoptar-la de nou aplicant la norma designada pel Constitucional.