L’home va ser detingut el maig del 2011. Des de llavors mai no va recuperar la llibertat fins aquest matí. Mai va demanar sortir de forma provisional quan hi hauria tingut dret per haver complert les cinc sisenes parts de la condemna. D’alguna manera, ni tan sols mai ha sol·licitat la reducció de la pena gràcies als beneficis penitenciaris que se li han aplicat d’ofici i que per això ha fet que sortís unes setmanes abans dels quinze anys de reclusió. Ha sortit de la Comella i ara s’haurà de buscar la vida. La condemna definitivament imposada el 18 de gener del 2013 el penava a l’expulsió definitiva.
Des de final del 2008 o principi del 2009 va violar la filla d’una companya de feina. Havia conegut la noia el 2006, quan aquesta va arribar a Andorra per viure amb la seva mare. Llavors tenia 15 anys. L’ara alliberat va anar intimant amb mare i filla. I hi va posar pel mig el seu propi fill. I quan l’adolescent, amb un retard mental reconegut per la Conava, ja tenia un cert grau de confiança amb pare i fill, i l’home va acudir al domicili de la noia i sa mare per pintar-los l’estança, a partir de llavors tot va anar-se’n de mare.
D’un primer cop violant-la en la part posterior d’una furgoneta amb matalàs inclòs a tres cops per setmana. Majoritàriament amb preservatiu. Puntualment sense. Per qualsevol via que li vingués de gust a l’home. I atemorint-la. De fet, la trucava constantment o li enviava missatges recordant-li que no digués res a ningú
D’un primer cop violant-la en la part posterior d’una furgoneta amb matalàs inclòs a tres cops per setmana. Majoritàriament amb preservatiu. Puntualment sense. Per qualsevol via que li vingués de gust a l’home. I atemorint-la. De fet, la trucava constantment o li enviava missatges recordant-li que no digués res a ningú. Perquè si algú se n’assabentava podrien passar dues coses: la primera, que a l’home li traguessin al seu propi fill. La segona, que a la noia i a la seva mare els podrien passar coses molt dolentes.
I això va durar fins que gairebé per casualitat es va acabar descobrint tot plegat el maig del 2011 i a l’home se’l va detenir i empresonar. La fiscalia va demanar onze anys de presó i l’acusació particular va elevar la petició fins als quinze anys que li van imposar, primer, el Tribunal de Corts i, després, la sala penal del Tribunal Superior. Quinze anys de presó ferma, expulsió definitiva del Principat i prohibició de contactar amb la víctima per un període de dotze anys. I més enllà de pagar les despeses processals, també havia d’abonar com a indemnització pels perjudicis causats 30.000 euros a la noia i 6.000 més a la filla.
Aquest matí de divendres ha sortit de la Comella aparentment sense rumb. S’ha mostrat sempre molt a social. Ningú o gairebé ningú sap o pot saber què serà de la vida d’aquest home, en la seixantena, hores d’ara. No ha mantingut pràcticament cap relació a la presó des que hi va entrar. Si, a l’inici va fer treballs a la bugaderia. Però ell mateix va comprovar com la resta d’interns, sense fer res de l’altre dijous, sí que li feien el buit. I així va ser com ell mateix, un bon dia, va deixar de fer aquell servei.
Mai va rebre cap visita. Normalment es recloïa ell mateix a la cel·la i no en sortia. S’ha passat llargues, llarguíssimes temporades sense sortir de l’habitacle. Fent el mínim per distreure’s i veure passar el temps. Quan se li va proposar de demanar la llibertat provisional perquè li arribava el moment processal de poder-ho fer, va declinar la invitació. I allargat l’estada a la Comella fins al darrer sospir. Fins a l’últim moment. Molt probablement hagi marxat cap a Portugal, però ni tan sols això se sap del cert.