No és la primera vegada que, de sobte, hi ha un increment desmesurat de l’activació d’aquest procediment, que no necessita de la presència ni de la intervenció necessària d’un advocat. Però els darrers dies hi hauria hagut un creixement accentuat d’aquesta demanda, que, en puresa, suposa que una persona que es considera retinguda indegudament pel representant d’una institució de caràcter punitiu -policia, agent penitenciari…- exigeix que se’l posi immediatament a l’abast d’un jutge perquè decideixi si la seva situació s’adiu al que hauria de ser o no s’hi adiu. En definitiva, si hi ha una detenció il·legal.
Fonts oficials d’Institucions Penitenciàries han reconegut que les darreres setmanes “hi ha hagut un abús d’aquesta garantia essencialment per part d’un intern”. No obstant, com que la garantia en qüestió “està recollida a la Constitució, s’activen els procediments corresponents i en cap cas se li ha deixat de donar curs”. En tot cas, però, mai no hi havia una situació de detenció il·legal. Hi ha hagut cops que l’intern en qüestió ha denunciat que se’l deixava amb gana o que no se li facilitaven els medicaments necessaris.
En aquest cas, es tracta d’un pres que té una llarga condemna per endavant. I que ha tingut temporades molt conflictes. Sol ser habitual que formuli queixes i, suposadament, molt sovint no obté resposta. En aquest sentit, des de l’autoritat judicial se li hauria indicat que mentre una queixa potser es queda al calaix, un ‘habeas corpus’ s’ha de tramitar sí o sí. Com hauria estat el cas d’aquest dimarts. El cert és, però, que ni tan sols s’hauria admès a tràmit la sol·licitud, malgrat que una batlle i una secretària judicial haurien acudit al centre penitenciari a escoltar el pres. Els presos, perquè els darrers dies també hi ha hagut un altre ‘habeas corpus’ activat.
AMB GANA I AMB EL LLIT DESFET
En el cas del pres que més reiteradament acudeix al procediment per debatre i resoldre possibles detencions il·legals, aquest dimarts el reclús hauria demanat més menjar perquè, hauria explicat, el dia abans s’havia quedat amb gana. Davant d’aquesta situació, l’intern va anunciar als funcionaris que tenia intenció d’activar un ‘habeas corpus’ i, segons que hauria denunciat davant de la batlle, una de les respostes que va obtenir hauria estat: “Doncs ara sí que no et donem res més.” En fi, que la ‘queixa’ no va anar més enllà.
Força més volada va agafar, malgrat que no va prosperar, el procediment activat per un pres condemnat també de manera ferma per contraban i afavoriment de la prostitució. En aquest cas, l’intern comparteix cel·la amb un altre pres. Va ser dilluns quan agents penitenciaris van notar que en un passadís s’olorava el que podia ser compatible amb marihuana. En fi, com si algú s’estigués fumant un porro. Quan es va detectar la cel·la sospitosa, s’hi va accedir a fer un escorcoll.
Segurament des de l’autoritat judicial s’estan detectant petits excessos i que hauria estat una mica la manera de fer un toc d’atenció sense haver de donar la raó als interns
Un dels dos interns ‘residents’ en aquella cel·la estava efectivament fumant al lavabo. Es va regirar l’espai de dalt a baix i el reclús va queixar-se que li havien desfet el llit, que li havien desordenat els armaris… i va exigir que els funcionaris li tornessin a col·locar les coses. Situació que també s’hauria donat amb l’altre recurs que estava tranquil·lament estirat al seu llit. En els dos casos es va fer un escorcoll corporal i el segon dels presos va considerar un abús pel qual va acabar activant un ‘habeas corpus’.
En aquest cas, la Batllia sí que va acceptar tramitar el cas i va citar a declarar el mateix dilluns el responsable de torn. I, dimarts, va fer acudir en seu judicial dos funcionaris més i el company de cel·la del denunciant, el que fumava. La batlle de guàrdia va voler escoltar la versió de tots els implicats abans d’acabar decidint que dins les normes penitenciàries, els funcionaris estaven acreditats per fer el que van fer. Ara bé, també els va deixar clar als agents que ho haurien pogut fer de manera més curosa.
Hauria estat especialment el fet que la batlle cités els funcionaris que hauria caldejat més l’ambient. Pel neguit que comporta, per la responsabilitat que suposa. En aquest sentit, però, altres fonts han assegurat que segurament des de l’autoritat judicial s’estan detectant petits excessos i que hauria estat una mica la manera de fer un toc d’atenció sense haver de donar la raó als interns que, en el fons de tot plegat, no tenien raó de queixar-se per via de la fórmula de l’‘habeas corpus’.