L’empresa sostenia que la finca, situada a Ansalonga, era sòl urbà consolidat i que ja disposava dels serveis bàsics exigits per la llei (accés, aigua, clavegueram i electricitat), de manera que no li era aplicable la suspensió. També argumentava que les obres previstes es limitaven a eixamplar la carretera i construir una voravia, sense dotar el terreny de nous serveis urbanístics.
El Superior, però, rebutja aquesta interpretació, i considera que la normativa s’ha d’interpretar de manera conjunta amb la resta de la legislació urbanística i, per tant, no n’hi ha prou que els serveis passin a tocar de la parcel·la: han de ser suficients i permetre construir sense necessitat d’executar prèviament obres d’urbanització.
En aquest sentit, la sentència destaca que el fet que la mateixa promotora sol·licités alhora les llicències d’urbanització i d’edificació evidencia que el terreny encara no reunia la condició de solar. A més, recorda que el mateix informe tècnic aportat per l’empresa reconeixia que calia completar la urbanització perquè la parcel·la adquirís aquesta condició, una circumstància incompatible amb l’excepció prevista a la llei.
Per tot plegat, el Tribunal Superior ha desestimat íntegrament el recurs presentat per part de la societat promotora i confirma tant la decisió del comú d’Ordino com les resolucions de la Comissió Tècnica d’Urbanisme i de la Batllia.