Els fets es remunten al dia de Sant Esteve de l’any passat, quan una dona amb múltiples problemes i que havia marxat feia temps del país va decidir tornar a Andorra convençuda que no tenia res pendent amb la Justícia i que si quelcom hi havia, estava prescrit o similar. Però va resultar que durant el 2021 se l’havia condemnat en rebel·lia per una alcoholèmia al volant prèvia amb reincidència, i se li havien imposat quatre mesos de presó ferma. La sentència no es va notificar mai formalment, es van arxivar les actuacions però es va fer una anotació per la qual si mai se la trobava, a la dona se l’havia de detenir i empresonar de manera immediata.
I va ser el cas d’aquell 26 de desembre del 2025. Se l’enxampa entrant al país i se l’envia a la Comella. Entre la promulgació de la sentència i la detenció, hi havia Copríncep bisbe nou i un indult de sis mesos dictat. I heus aquí la qüestió. La dona, i també la fiscalia, entenen que hi huria d’haver hagut una aplicació automàtica de l’indult i, per tant, que l’ara reclamant no hauria d’haver entrat ja a la presó. Però no va ser el cas. Va estar aquelles 67 hores i 15 minuts empresonada, fins al 29 de desembre, quan la presó va comunicar al Tribunal de Corts que tenia reclosa la dona.
Llavors es va mirar l’expedient i es va fer tot el tràmit corresponent. Notificació de sentència, aplicació de l’indult i alliberament. Tot plegat en encara no dues hores. Suficient per considerar, per part dels advocats de la dona, que la Justícia no havia funcionat degudament i la dona havia de ser compensada. En concret, es demanen 6.052,50 euros en concepte de dany moral derivat de la privació de llibertat patida, a raó d'1,50 euros per minut durant el qual va estar privada de llibertat; 2.000,00euros per perjudici moral per manca d'informació i d'assistència lletrada durant l’empresonament; i 116,10 euros corresponents a la factura emesa per un hotel per la nit del 26 de desembre de 2025.
EL RAONAMENT
La fiscalia ho entén com la representació lletrada de la implicada. A diferència que troba abusiva la xifra reclamada i manté que se li aboni el que ha fixat la jurisprudència: 220 euros per dia. Però el plenari del Tribunal Superior avala la fórmula aplicada pel Tribunal de Corts. I deixa molt clar que el propi decret de l’indult marca diferències entre les condemnes en rebel·lia i les que no ho són. Així, exposa la sentència recentment dictada, “és a partir del moment de la notificació de la sentència que es podia valorar l'aplicació efectiva del decret d'indult en relació amb la regla específica prevista pels condemnats en rebel·lia”.
“El Tribunal de Corts, a les 11:50 hores del mateix dia 29 de desembre de 2025, va dictar l’aute aplicant-lo i acordant la posada en llibertat immediata de la dona. Aquest aute li va ser notificat a les 11:51 hores i, a continuació, a les 12:10 hores, es va remetre ofici al director del departament d'Institucions Penitenciàries perquè disposés la posada en llibertat immediata de la interna, cosa que va tenir lloc a les 13:15 hores del mateix dia”, narra la sentència de referència. Per tant, l’actuació exposada del Tribunal de Corts “no evidencia una disfunció del servei públic de la Justícia, sinó l’aplicació successiva de les normes processals i penals segons l'estat de les actuacions en cada moment”.
“Primer, es va executar una ordre vigent derivada d'una condemna ferma que es va considerar que no havia estat notificada personalment a causa de la situació de rebel·lia; després, un cop la condemnada fou localitzada i notificada, es va aplicar la disposició de gràcia i se’n va ordenar la llibertat immediata.” Així les coses, “aquesta actuació exclou l'existència de retard indegut, passivitat o disfunció de l'administració de Justícia, ja que, des del moment en què el Tribunal de Corts disposà de la informació necessària, la documentació mostra que va reaccionar de manera ràpida i diligent i va adoptar la decisió que permetia cessar l'execució de la pena privativa de llibertat”.
“La interpretació defensada per la part agent i pel ministeri fiscal parteix d'una aplicació retroactiva i automàtica de l'indult que no resulta compatible amb la previsió específica del Decret per als condemnats en rebel·lia”, conclou el plenari del Tribunal Superior. I en conseqüència desestima indemnitzar les 67 hores i els 15 minuts que la dona no hauria d’haver estat a la presó. Que no hi hauria d’haver estat si no se l’hagués condemnat en rebel·lia.