La querellant ha ofert una versió, a pregunta de les diferents parts, una versió molt allunyada a la que han explicat els dos funcionaris. “Jo no sóc cap terrorista ni he comès cap crim” i va pronunciar el maleducats perquè “realment ho vaig considerar així”. Per tant, quan els policies li van demanar que es disculpés no ho va voler fer. Llavors “em van forçar i em van posar dins el cotxe de males maneres”. I producte d’aquest forçament que els policies han negat hauria sofert una luxació d’espatlla que se li va diagnosticar l’endemà i se li va prescriure antiinflamatoris i se li va col·locar un cabestrell durant una setmana.
La dona ha assegurat, entre altres coses, que en cap moment va parlar amb els funcionaris i només que es va negar a que la toquessin per entrar dins el vehicle. També ha explicat que abans d’això va demanar de poder acudir a canviar-se perquè anava en pijama i “em van dir que no”. I ha considerat que se la van endur en pijama per humiliar-la. “És una manera de càstig i de vexació. El tracte era humiliant. I em venien a dir que ‘tu faràs el que nosaltres diem i així seràs castigada pel que nosaltres creiem que has fet’”.
El marit de la querellant ha hagut de ser frenat per la presidenta del Tribunal de Corts quan ha agafat el torn de paraula per dir, en referència als presents a la sala com a públic, molts d’ells -una vintena- policies fora de servei i de paisà, que “han seguit molt bé les instruccions dels seus caps de venir a pressionar”
La dona hauria viscut dies d’estrès i angoixa producte d’aquells fets i de la “vergonya” que va sentir perquè se l’enduguessin, segons ella “detinguda”, i en pijama i sabatilles. La querellant ha mantingut que “tot el que em va passar em semblava traumàtic” i que “jo estava literalment al·lucinada”. “No necessitava aquest tracte”, ha dit entre altres tot explicant que no va voler firmar la diligència de contravenció penal i, en conseqüència, no li’n van voler lliurar una còpia. I que a darrera hora, suposadament per la intervenció d’un superior dels policies, li van estalviar la presa d’empremtes, encara que els funcionaris han assegurat que no es va fer la ressenya per no alterar més la situació.
El seu marit, que també estava en l’aparcament en el moment dels fets, ha confirmat les paraules de la seva esposa i fins i tot ha anat més enllà i tot. En tot cas, sí que ha assegurat que va ser ell qui va parlar amb els policies “com a propietari de l’aparcament i del negoci”. I ha afirmat que els funcionaris van actuar amb “orgull, maldat, humiliació i violència”. De fet, encara més, ha assegurat els funcionaris van actuar “en plan molt salvatge i mol violent”. I que “el maleducats” que va deixar anar la seva dona els ho va dir a ells -el marit i el vigilant de l’aparcament- era totalment adequat perquè “van marxar de la mateixa manera que havien arribat”, és a dir, al seu entendre, sense dir ni un ‘hola’ ni un ‘adéu’. En fi, que segons el marit de la querellant, els funcionaris van comportar-se “com si fossin Déu”.
Declarant com a testimoni, l’home, que ha explicat que abans de presentar-se al despatx policial a interessar-se per la seva dona va trucar al responsable del servei perquè no estava disposat a passar pel tub i va deixar anar un “compte amb el que feu”, ha hagut de ser frenat per la presidenta del Tribunal de Corts quan ha agafat el torn de paraula per dir, en referència als presents a la sala com a públic, molts d’ells -una vintena- policies fora de servei i de paisà, que “han seguit molt bé les instruccions dels seus caps de venir a pressionar”. I ha assegurat que a partir del final de la vista està convençut que rebran pressions.
La magistrada presidenta l’ha tallat del tot quan ha arribat a insinuar que una de les acusades va ser ascendida com a premi. I l’ha tornat a tallar quan pretenia dir que les gravacions de pit, “si van a favor de la policia són bones i si no, desapareixen”. I és que tant la querellant com el seu marit, que ha insistit que l’actuació policial va ser “molt fora del normal”, ha assegurat que un dels dos agents processats duien activada una càmera de pit -els funcionaris ho han negat- i que tot i demanar les imatges no les han obtingut. I per això considera que s’han fet desaparèixer perquè la gravació hauria permès veure perfectament què havia passat.