La instrucció de la causa, que va esclatar amb la intervenció del llavors INAF el gener del 2007, s’ha reactivat lleugerament els darrers mesos després que en diverses ocasions el Tribunal Constitucional donés la raó als pocs clients que encara mantenien accions legals i que mai veien ateses les seves peticions en el sentit que la investigació del cas no avançava de cap de les maneres.
Recentment ha transcendit que la instructora de la causa ha ampliat el processament contra Felipó, que més enllà de l’administració deslleial, la fallida fraudulenta o l’estafa qualificada per superar els 6.000 euros s’hauria acusat d’algun delicte més, menor però continuat, lligat amb la creació de documents privats inautèntics. És a dir, vinculat a les excuses de mal pagador amb què es feia combregar el clients quan Felipó ja sabia que anaven molt maldades.
Just quan la fiscalia va sol·licitar l’ampliació del processament contra l’exdirector de la societat fallida, el representant de l’acusació pública també va sol·licitar que s’oferís als clients de Valora la possibilitat de dut a terme accions en el marc de la causa. La Batllia va accedir a la petició de la fiscalia. Això sí, ho va fer durant l’estiu, en ple juliol, però va citar unes quantes desenes de clients de la societat per si volien presentar accions.
Només han estat quatre, tots representats pel mateix advocat, lligat a un despatx que ja al seu dia va fer múltiples accions contra els gestors de Valora atès que el despatx mateix n’havia sortit perjudicat, els qui s’han personat. Tots s’han presentat com a actors civils. No és senzill que 18 anys després d’esclatar tot plegat encara hi hagi qui vulgui iniciar o reprendre accions legals. Ja al seu dia va costar. I té, en part, la seva lògica.
La majoria dels clients de Valora eren espanyols, més encara, catalans que enviaven cap a Andorra diners en B. Per tant, capital que pretenia evitar la hisenda espanyola. A més, cal tenir en compte que ja en el moment que es va fer evident l’anòmala situació de Valora la mitjana d’edat dels clients era de 50 anys. Dues dècades després, doncs, l’edat encara és molt elevada, com és obvi.