La fallida de la companyia d’assegurances ha generat un complicat procés judicial ja només en el marc econòmic -també hi ha d’altres causes col·laterals, tant penals com administratives- i que afecta un nombre elevat de persones. Si fa no fa, mig miler. Moltes d’elles no residents a Andorra, com ara ciutadans francesos que tenien productes contractats amb la societat. Bona part d’ells -i alguns han deixat clar els seus neguits i enuig tant per la situació com per la lentitud de tot plegat- han assistit a l’assemblea informativa que per part de l’equip que en gestiona l’administració judicial, liderat per la batlle Nàdia Alís, s’ha celebrat per explicar quin és el punt de situació actual. I el que queda clar és que, ara mateix, fins i tot ampliant el procés als dirigents de l’empresa i al seu patrimoni particular, no es podrà recuperar tot plegat.
La batlle ha lamentat que el fet que es presentés una querella contra el pèrit judicial d’inicis del procediment ha fet que altres professionals declinin fer valoracions de béns de la societat per por a veure’s implicat en altres accions judicials
Comparat amb les dades que es van donar en la primera assemblea, el març, el passiu total de la fallida -els diners que reclamen els creditors- ha crescut lleugerament, fins a 82,5 milions. També ho ha fet la valoració dels actius tant de la societat com dels seus dirigents, però es queda en 52,6 milions. I això sempre en funció de com es puguin acabar tancant les operacions que s’han de fer, principalment subhastes, per transformar-los en líquid. Per tant, hi ha una diferència encara gran i tot fa pensar que molts afectats perdran part dels diners. Més quan, cal tenir en compte, dels actius el que hi ha és una valoració, però no necessàriament vol dir que, un cop feta la liquidació, s’obtingui aquesta xifra.
A banda, la batlle ha posat en relleu la complexitat que s’ha trobat en el procés. Hi ha factors que compliquen encara més tot plegat, com ara el fet que hi hagi alguns actius a Espanya dels quals encara no se sap si es podrà disposar. S’està pendent, s’ha explicat, d’un exequàtur que s’està tramitant amb les autoritats del país veí. Un altre d’important és el fet que, pel que fa als dirigents de l’antiga asseguradora, una part important del seu patrimoni es troba en 23 terrenys, tots ells a la parròquia de Canillo. Els propietaris van presentar una demanda contra el pla d’urbanisme, ja que aquest en reduïa l’edificabilitat d’alguns d’ells i, per tant, el valor. Així, també cal veure com avança aquest procés judicial.
En concret, aquests 23 terrenys suposen, segons s’ha explicat, 269.000 metres quadrats. Ara bé, per un costat, hi ha l’impacte en la valoració econòmica que poden tenir en funció del resultat de la demanda pel POUP canillenc. I, per l’altre, el fet que la diferència entre el peritatge fet per l’administració i el proposat pels antics propietaris de l’asseguradora és molt elevada. 20,9 milions, per un costat, i 67,9 per l’altre. Els administradors judicials l’han titllat obertament “d’irracional”. Per això, seguint la llei, es demanarà un tercer peritatge.
Justament, aquest és un altre dels problemes que s’han posat sobre la taula. El fet que els antics propietaris presentessin una querella penal contra el primer administrador especial del procediment i el pèrit judicial ha provocat que alguns altres professionals hagin declinat fer tasques de valoració per por a veure’s implicats en altres demandes, segons ha indicat Alís.
Més facilitat, per ara, s’ha trobat a l’hora de vendre els béns immobles, un total de 70. Primer, perquè les valoracions, en aquest cas, no difereixen gaire. I, segon, perquè aixequen interès. De fet, ja n’hi ha 14 que s’han pogut col·locar per un import de 3,4 milions -entre el 90% i el 95% del valor estimat-. S’espera que entre aquest any i el vinent es pugui completar el procés.
Tot això s’ha explicat al llarg de l’assemblea de creditors, al final de la qual l’advocat dels antics propietaris ha explicat la proposta que ja s’ha començat a traslladar als afectats. Es tracta d’un “conveni de continuïtat i reestructuració” que, si és acceptat, hauria de permetre que tots els creditors cobressin el 100% dels diners que van quedar entrampats amb la fallida d’Assegurances Generals. Això sí, no es dona cap termini de temps, però sí que es defensa que, en cas positiu, es podria fer “una execució més ordenada”.
La proposta ja s’ha començat a traslladar a alguns dels advocats que representen clients afectats. Encara, però, no l’ha pogut examinar, com ha posat en relleu Alís, ni la batlle que lidera el procediment ni la resta de l’equip que es fa càrrec de l’administració de la fallida. En tot cas, es deixa clar, l’acord no marcaria un termini concret per fer el pagament dels diners, tot i que s’assegura que “es garantirà” el seu cobrament. No s’ha entrat, però, en gaires detalls més, a l’espera de poder fer el trasllat a totes les parts implicades.
La batlle ha deixat clar que hi ha disposició a estudiar la proposta, sobretot per comprovar si, realment, hi ha la possibilitat de retornar el 100% dels diners a tots els creditors. Ara bé, davant el comentari de l’advocat on es parlava d’un procés més “ordenat”, Alís no s’ha estat de recriminar als antics dirigents de la companyia asseguradora les tàctiques que, fins ara, han fet servir. “El desordre del qual se’ns acusa potser aniria millor amb més col·laboració, per exemple per saber quins béns tenen a Espanya”, ha apuntat. I, en aquest sentit, ha recordat que bona part dels afectats són padrins. “Hi ha 38 milions de creditors que són diners que la gent gran havia posat per a la seva jubilació i, ara, van morint sense recuperar-los”, ha etzibat Alís, que no ha amagat el malestar amb les persones que havien dirigit la societat en fallida.
L’assemblea també ha servit per decidir que, per ara, es mantindrà a l’hora d’intentar vendre els béns el procediment de subhasta. Els administradors plantejaven la possibilitat que si els arribava alguna oferta fora d’aquesta fórmula -de fet, ha passat amb propostes fetes per part dels antics propietaris- i la quantitat de venda se situava entre el 90% i el 100% del valor de taxació, es pogués adjudicar directament al postulant. La votació, però, no ha assolit el mínim necessari per validar aquesta proposta i, per tant, els administradors seguiran fent servir la via de la subhasta pública.