Els habituals de les subhastes, normalment empresaris immobiliaris i representants d’inversors, perquè els inversors no solen acudir ells directament als actes que els saigs celebren habitualment a la Seu de la Justícia, estan trobant les darreres setmanes -encara que la situació ja venia una mica de més enrere- una elevada competència. I sovint quan es tracta d’habitatges ocupats, són els propis llogaters els que, si poden, miren de fer un esforç per poder-se quedar amb l’habitatge.
De l’interès que generen la majoria d’habitatges residencials que se subhasten n’és també un clar exemple el pis de Sant Julià. Van acudir a la subhasta uns 35 interessats. I la pugna per adjudicar-se el pis va ser terrible, segons assistents al procés, que han confirmat com l’interès ha crescut notablement i, també doncs, el percentatge suplementari d’increment de preu que fins ara normalment hi havia.
En aquest cas era un apartament amb una superfície útil de 51,83 metres quadrats en l’edifici Rosa Maria del carrer de les Escoles de Sant Julià. El pis ha de ser sotmès a una reforma notable segons persones que van estar interessades en la subhasta i que després de fer alguna proposta van deixar de pugnar perquè consideraven que la rendibilitat futura quedava compromesa.
La taxació que s’havia fet de l’apartament era de 185.706 euros. I com marca la llei, va sortir en primera subhasta pel 90% del valor real. Això eren 167.135,40 euros. Aquesta xifra incloïa els béns mobles que hi havia a l’interior de l’immoble i, en aquest cas, un dels atractius era que no estava arrendat. Per tant, aquest tipus de càrrega no la tenia. Les dites es van enfilar fins a adjudicar-se l’immoble per, en xifres rodones, 241.000 euros.
Els darrers dies també s’han subhastat altres unitats immobiliàries, com les de l’edifici Inter Esquí a l’Aldosa de Canillo. Contrasta l’interès que hi ha pels apartaments que s’han subhastat ara, cinc en concret, amb el que hi havia fa uns mesos, quan ja es van posar altres unitats al mercat. Es tracta d’una promoció força àmplia que està embargada en el marc de la fallida d’Assegurances Generals. S’han anat fent diversos lots. I també s’han revaloritzat força.
Amb tot, aquell producte lligat a la fallida de la companyia asseguradora té una mica més de contenció per una qüestió molt senzilla: hi ha molts potencials interessats que es fan enrere abans d’hora perquè no volen ser objecte d’una eventual impugnació, atès que els propietaris de l’empresa, que alhora també són fallits a títol personal, estan defensant els seus interessos i, per tant, fent diverses accions per frenar l’adjudicació dels seus béns.