L’home s’oposa a l’extradició -aquesta tarda ho ha fet en seu de recurs davant la sala penal del Tribunal Superior- al·legant les greus conseqüències que pot tenir el fet que se l’enviï a Espanya per a la seva salut, atès que pateix una “acumulació de patologies” -trastorns de l’espectre autista, dèficit d’atenció, depressió greu, idea autòlitica- que el situen en “una situació de vulnerabilitat extrema” que podria esdevenir irreversible si es fa efectiva l’extradició. El reclamat per Espanya, ha dit la seva defensa, “no demana eludir la Justícia espanyola” però sí que s’imposi com alternativa “que pugui complir la pena a Andorra”, fet que evitaria haver de trencar amb la seva família actual, que va muntar al Principat després d’establir-s’hi.
Segons l’home, va venir a Andorra perquè li va demanar el seu fill, que no estava bé a Sevilla. Un fill que va morir en tràgiques circumstàncies l’1 de desembre i de la mort del qual l’home culpa obertament la mare biològica del noi i, alhora, la persona que el va denunciar a ell i que va obrir un procés que va conduir a la seva condemna. Per aquesta mort -fonts coneixedores del cas van assegurar al seu dia a preguntes de l’Altaveu que s’havia tractat d’un suïcidi- el penat considera que “Espanya està tacada de sang”.
La fiscalia ha refutat l’oposició a l’extradició mantinguda pel reclamat partint de la base, d’entrada, que s’està davant un procés d’extradició i no pas de trasllat i que l’alternativa de complir la pena a l’Estat on se l’ha enxampat -el ministeri públic considera que va venir al Principat fugant-se de les autoritats espanyoles- no es preveu. El fiscal, després de deixar clar que 48 anys no fan invalidable l’extradició per raons d’edat, ha analitzat la referència a la qüestió de salut, ha deixat clar que els elements esmentats, per molt greu que siguin, “no són de caràcter excepcional” i que el risc que preveu la llei és relatiu “al desplaçament” i que aquest “fes perillar la seva vida”. Perquè en règim penitenciari ja tindrà les garanties sanitàries adients.
LES EMOCIONS
La vista davant la sala penal del Tribunal Superior s’ha iniciat amb retard perquè el reclamat per Espanya, recurrent en aquest cas, ha demanat la presència de la seva dona per fer-li suport atès que el trastorn autista a priori li juga males passades a l’hora d’expressar-se i en el control de les emocions. Quan l’home ha gaudit del torn d’última paraula, amb la parella al costat, no ha tingut cap dificultat per anar deixant anar la seva versió, amb acusacions contra l’exparella que el va denunciar i lloances en relació amb la seva estada aquí. “Aquí he trobat la felicitat”, ha dit l’acusat, que ha assegurat que el seu fill també era feliç al Principat.
Ha vingut a dir que la seva actual parella pateix una greu malaltia i que li ha de fer costat. I que per això no pot ser extradit. Que a la presó es dedica a fer joguines de fusta per a la seva filla de tres anys i que això el manté entretingut i vinculat a la seva família, perquè “sense ells no sóc ningú”. Per a la defensa de l’home, el fet que fent-lo marxar d’Andorra es pugui generar una “ruptura total del seu vincle” amb la dona i la filla, “també diagnosticada” de l’espectre autista pot agreujar les seves idees autòlitiques.
Tot plegat, amb “l’impacte devastador de la mort del fill l’1 de desembre”, “un fet traumàtic que ha intensificat la depressió”, esdevenen “circumstàncies suficientment pertorbadores”, perquè, entre altres coses, el fill que va venir amb ell a viure a Andorra i havia suposadament estat pujant els darrers sis anys, va acabar morint al domicili de la seva mare biològica que, alhora, era la dona que va presentar la denúncia que va originar la causa per la qual ara el reclama Espanya.
Però res d’això, ja s’ha apuntat, no ha convençut la fiscalia, que ha demanat que es confirmi la decisió del Tribunal de Corts i, per tant, que s’entregui el reclamat a les autoritats espanyoles. En cas contrari, ha vingut a dir el representant del ministeri públic, seria una mena de frau de llei. A més, ha recordat, hi ha un informe psiquiàtric que assegura que l’adaptació penitenciària de l’home ha estat bona. I si no es lliura l’home, ha dit, “el resultat seria la impunitat”. I, ha recordat el fiscal, l’home està condemnat “per dos delictes greus contra la llibertat sexual”. Dues violacions, una d’elles, amb certa continuïtat.