Quatre dels principals integrants de la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola han declarat aquest matí en una nova sessió del judici del ‘cas Pujol’ a l’Audiència nacional espanyola. L’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia espanyola Eugenio Pino i dos controvertits comissaris ara ja jubilats com José Manuel Villarejo i el citat Martín Blas han acudit al recinte de Génova de manera presencial. Díez Sevillano, ‘Boni’, ha declarat per videoconferència en una de les moltes pífies que mostra un judici que evidencia de tot menys rigorositat. Hi ha testimonis que declaren des de la cuina de casa per vídeotrucada amb el mòbil via WhatsApp, hi ha interrupcions constants i una fiscalia molt nerviosa -l’encarregat del cas es Fernando Bermejo, col·lega de José Grinda- que mira de fer veure, per exemple en la sessió d’aquest dimarts, que Andorra no té res a veure amb el ‘cas Pujol’, però els mateixos policies, que s’han fet l’orni tant com han pogut, han deixat clar que Andorra i la BPA eren una peça clau en l’engranatge per mirar de fer ‘caure’ els Pujol i, així, intentar aturar l’auge de l’independentisme català.
Encara un bunyol més que no queda clar si és volgut i fet expressament o respon a la deixadesa que tot sovint corre pel món judicial: aquest matí també havia de declarar un altre inspector de policia que va ser agregat d’Interior a la legació diplomàtica espanyola, l’home que va deixar anar un comentari d’allò més amenaçador a Joan Pau Miquel, Celestino Barroso. Com que no va ser citat degudament -hi va haver un error amb el segon cognom- es va acabar contactant amb un jubilat que mai ha estat policia i que, evidentment, no ha acudit al judici. El Barroso ‘de veritat’ tampoc.
I segons que ha manifestat el president del tribunal, tot i ser “una persona pública” no se l’ha pogut localitzar. Advocats que exerceixen la defensa en el citat judici -hi ha molts més acusats a banda dels integrants de la família Pujol- han deixat clar que l’inspector encara estaria en actiu i que la darrera adreça professional que constava era la de la comissaria de la Via Laietana, a Barcelona. En tot cas, s’ha deixat clar que no es renuncia a aquest testimoni. I que es reclama que comparegui davant el tribunal.
ELS QUE SÍ QUE HAN DECLARAT
De fet, qui va ser homòleg de càrrec de Barroso a l’ambaixada, ‘Boni’ Díez Sevillano és qui més nerviós s’ha mostrat davant el tribunal. I això que declarava des de casa. En més d’una ocasió ha intentat que el president del tribunal li estalviés preguntes de les defenses argumentant que la seva funció a Andorra era diplomàtica i, per tant, estava emparat pel secret professional. Tot i que el fiscal Bermejo ha mostrat la seva protesta perquè considera que se li demanava per Andorra i no és el que s’està jutjant, el president del tribunal ha permès la immensa majoria de preguntes perquè, ha recordat a ‘Boni’, davant la Justícia ha de respondre, a no ser que guardi algun secret reservat i d’Estat.
Amb tot, Díez Sevillano no ha aportat gran cosa. Ha reconegut conèixer directius de BPA com coneixia els d’altres bancs -va estar a Andorra de mitjan 2008 a l’octubre del 2013- i ha admès haver tingut una molt bona relació amb qui va ser la secretària jurídica i del consell d’administració de BPA. Però s’ha fet l’orni quan se li ha demanat per si va mirar d’obrir el camí a Celestino Barroso perquè pogués aconseguir el beneplàcit de la direcció de BPA. “El 2014 jo ja no estava a Andorra”, ha afirmat abans de dir que “no recordo” si va fer cap gestió telefònica.
En efecte, ‘Boni’ faria la trucada que seria l’avantsala de la trobada en què Barroso va proferir l’amenaça ‘tranquil·la’ que Miquel va poder gravar i que evidencia la coacció de la ‘policia patriòtica’ cap a BPA. Díez Sevillano, que ha mostrat cert temor “per la querella dels Cierco a Andorra”, ha afirmat que “Martín Blas no em va encarregar” cercar dades bancàries dels Pujol al Principat però sí que ha reconegut haver participar en l’elaboració d’un informe societari sobre Oleguer Pujol que juntament amb un cap de brigada va acabar portant a la fiscalia anticorrupció.
L’exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra ha assegurat que no va saber res de la trobada entre Martín Blas i Joan Pau Miquel a l’Hotel Villa Magna fins que aquesta va transcendir als mitjans de comunicació i tot i que llavors treballava al departament d’Afers Interns de la policia que és el que es va encarregar de fer el contrainforme de la trobada, ha afirmat que “desconec l’operatiu” que es va dur a terme. Realment, l’amnèsia s’ha imposat entre els policies patriotes.
Abans de Díez Sevillano, que ha declarat per videotrucada, havien comparegut Pino, Villarejo i Martín Blas. Els tres han evidenciat que tenen causes pendents i que han de passar de puntetes per tot arreu si no es volen enfangar. Bé, qui té menys a perdre, aparentment, és Martín Blas, que ha estat qui més ha parlat, fins i tot contradient qui havia estat el seu superior immediat, l’exDAO Pino. Aquest antic altíssim càrrec de la policia espanyola ha arribat a reconèixer que hauria dirigit exdirectius de BPA cap a l’FBI quan li van explicar que estaven rebent pressions. “Deurien ser els americans”, ha vingut a dir.
Eugenio Pino ha parlat d’un dinar en un casament en què haurien acudit ell mateix, Marcelino Martín Blas i algun dels expropietaris de BPA. Però ha assegurat que “No vam parlar dels comptes del Pujol”, un fet que Martín Blas després hauria evidenciat que era mentida, perquè el comissari ha vingut a explicar que Pino el va fer anar al dinar d’aquella boda, justament, perquè intimés amb Higini Cierco i intentés aconseguir algun detall dels comptes dels Pujol. I el comissari, ha dit Pino, un bon dia va aparèixer “amb unes dades però no sé qui les hi va donar. I això a la policia tampoc es demana”.
“El que es va publicar a ‘El Mundo’ no és el que em van donar a mi”, referint-se a la documentació entregada en la segona cita que va tenir amb Joan Pau Miquel al Villa Magna
Si és clar, ha afirmat l’antic DAO de la policia, que “molts es van atribuir el mèrit d’haver aconseguit les dades” que van portar Jordi Pujol a admetre que tenia diners a Andorra. I entre els que es van atribuir dit mèrit hi havien Villarejo i Martín Blas. Aquest darrer, ja s’ha dit, ha estat el més clar de tots els declarants tot i les seves anades i vingudes i els canvis de guió que ha anat fent. Sí que ha deixat clar una cosa: “El que es va publicar a ‘El Mundo’ no és el que em van donar a mi”, referint-se a la documentació entregada en la segona cita que va tenir amb Joan Pau Miquel al Villa Magna.
En efecte, Martín Blas ha explicat que Pino sí que anava rere les dades dels Pujol. I el juny del 2014, just acabat d’arribar d’un viatge a la ciutat colombiana de Cartagena d’Índies, el DAO li va dir que s’arribés a l’hotel de constant referència perquè hi hauria “un col·laborador que ens volia lliurar una cosa”. “Vaig dir que sí, vaig creuar la Castellana i vaig anar a l’hotel” que, aparentment, l’excomissari ni tan sols recordava com es deia. Allí es trobaria suposadament Joan Pau Miquel. “Em va dir que era ell que m’esperava. Va anar al servei, em va semblar estrany. Però em vaig esperar.” I quan el seu interlocutor hauria sortit del bany, li hauria dit que no tenia res per a ell.
Tot plegat va ser una mica surrealista a parer de Martín Blas, que després ha citat la trobada al casament del fill de l’advocat José María Fuster Fabra, un habitual en la defensa de funcionaris de policia que ara defensa un dels acusats en el ‘cas Pujol’, i ha explicat que en la segona trobada amb Joan Pau Miquel “em va donar un paper sense segell, sense firma, sense registre i sense res”. Un full que semblava “dels anys 30 o 40” i que el policia jubilat ha dit que no recordava si estava a nom de Jordi Pujol o fins i tot, del seu pare. En tot cas, parlava sols d’un milió de pessetes. “Això és el que hi ha”, lo hauria dit Miquel.
La reacció de Martín Blas hauria estat que “això és una merda i no val per a res”. I quan va tornar a les dependències de l’alta direcció policial, va corroborar com “efectivament tot allò no servia per a res” i, en tot cas, no va ser la base que va donar lloc a la captura de pantalla publicada a ‘El Mundo’. El testimoni de Martín Blas no ha donat per gran cosa més. Però encara ha estat més revelador que allò que ha dit un José Manuel Villarejo que, en màniga curta, ha tornat a mostrar la seva cara més xulesca.
El també comissari jubilat ha tret de polleguera les defenses amb les seves respostes. Ha deixat clar que una cosa és la jurisdicció espanyola i una altra de ben diferent, l’andorrana. D’aquí que no ha volgut ratificar la declaració que va fer a la Seu de la Justícia en el denominat ‘cas Rajoy’. De fet, com aquell que diu, d’entrada no volia admetre que va conèixer l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola Victoria Álvarez. Entre un i l’altre van iniciar tota la trama contra els Pujol. Aquest dimarts, però, el comissari feia veure que no es recordava de res. “He conegut moltes dones. He tingut moltes parelles i moltes núvies”, ha afirmat. En fi, molt de tot, però davant l’Audiència, la ‘policia patriòtica’ ha mostrat tenir molt poca memòria. Quan els ha convingut, és clar.