En efecte, el Tribunal de Corts ja ha programat per als dies 15, 16 i 17 de juny el judici per aquest cas, que afecta Casadevall, Torres, l’especialista en arxius que ja no treballa al CSJ -just va plegar arran de les diferències mantingudes per aquest cas- i qui durant molt temps va ser el cap de recursos humans de la institució i que, en principi, encara treballa al Consell Superior. Durant la vista, per un delicte de prevaricació d’autoritat o funcionari o, de manera subsidiària, delicte major de nomenament il·legal, haurien de passar, entre altres testimonis, qui van acompanyar Casadevall en la cúpula judicial en aquell moment. Això és Maica Torres, Clàudia Arias, Olga Adellach i Joan Cabeza.
La seva intervenció no serà menor. Els quatre ja van haver de declarar amb molta tensió en el marc de la instrucció, que es va iniciar de manera molt fulgurant durant l’estiu del 2023 per part de la llavors magistrada de Corts Canòlic Mingorance, que va arribar a proposar una condemna per la via ràpida que almenys Casadevall i Torres van refutar, i que després, ja amb la sortida dels dos esmentats de la institució judicial i, per tant, la pèrdua de la condició d’aforats, es va anar desaccelerant tot, més enllà de traslladar la causa a la Batllia.
I no és menor perquè si durant la vista es pot acreditar que no es tracta d’un delicte de prevaricació en funció pública si no que cal optar pel delicte major de nomenament il·legal, és probable que els quatre exintegrants del Consell Superior hagin de ser processats. Perquè ells també van signar l’acta conforme es nomenava una persona que inicialment no havia superat les proves descrites en el plec de bases per a la plaça de tècnica d’arxius. I ja llavors una de les processades ara, llavors responsable de l’arxiu, ja va advertir que l’elegida no havia superat un examen que era obligatori que hagués superat amb un 5 o més per poder continuar en el procés.
Era la única candidata que es va presentar al lloc de treball, en plena pandèmia, i al Consell Superior li urgia una persona per fer les tasques associades al càrrec. I es van contravenir les condicions establertes en el disseny del concurs de forma conscient -com el mateix Casadevall va signar en les al·legacions presentades a l’informe emès pel Tribunal de Comptes el 2022 en relació amb l’exercici 2020 i que va ser qui va destapar la irregularitat- però es va tirar pel dret. I tots els membres del Consell Superior ho van signar sense posar cap impediment. L’única que va aixecar la veu, i acabaria plegant, va ser l’arxivera, que és una de les processades.
PENES
Després de tota la instrucció, ara la fiscalia sol·licita com a pena principal per als quatre processats inhabilitacions. En el cas de Casadevall, per exemple, la pena demanada són quatre anys d’inhabilitació per al càrrec de president del Consell Superior de la Justícia, segons que han confirmat fonts judicials. A efectes pràctics, no és gran cosa, més enllà del fet de tenir antecedents que en el seu cas, com en el de Torres, a qui també se li proposa una inhabilitació similar en el seu cas per al càrrec de secretària general. Els antecedents tenen l’impacte que tenen.
Però en el cas, per exemple, de l’especialista en arxivística, en la seva plena maduresa professional, que se la inhabiliti per al càrrec de tècnica o responsable d’arxiu del Consell Superior no significa gran cosa. Però que tingui antecedents durant uns quants anys, ben bé un lustre, doncs sí que la pot afectar. Mai no es podrà presentar, en aquest temps, a un eventual lloc de treball a la Funció Pública. Caldrà veure quin impacte tindria una eventual condemna en relació amb l’empleat del Consell Superior, que no ostenta les funcions que ostentava, però.
I serà interessant veure l’evolució de la vista per si apareixen alguns draps bruts o queda clar la implicació de les persones designades per formar part d’un òrgan en principi de tanta rellevància com el Consell Superior de la Justícia, que ve a ser el gestor de la Justícia entesa com l’organisme que imparteix Justícia. No només amb qui administra els funcionaris. En fi, les misèries sorgides d’un concurs per proveir, amb el degut respecte, una plaça de tècnic d’arxiu.