Els pèrits reforcen el relat de la víctima en la violació d’Aixirivall

Les declaracions tècniques posen el focus en l’estat emocional de la dona i en el context posterior als fets, mentre les parts mantenen posicions oposades sobre el que va passar

Un cotxe de policia a l'exterior de la seu de la Justícia.

Les aportacions dels pèrits i dels professionals sanitaris han reforçat aquest dimarts el relat de la víctima en el judici per una presumpta agressió sexual constitutiva de violació ocorreguda a Aixirivall, especialment pel que fa a l’impacte emocional immediat i al comportament posterior als fets, elements que la defensa continua posant en qüestió.

La sessió s’ha centrat principalment en les declaracions de caràcter tècnic, amb la compareixença de professionals de l’àmbit mèdic i de la salut mental que van atendre la dona després dels fets. Els especialistes han descrit un estat de forta angoixa, por persistent i alteracions conductuals compatibles amb la presumpta situació de violència viscuda.

Aquests professionals han coincidit a assenyalar que la reacció de la dona i l’evolució del seu estat emocional s’emmarquen en un context de por i vulnerabilitat, factors que, segons han explicat, poden condicionar tant la manera d’explicar els fets com la decisió de no denunciar-los de manera immediata. En aquest sentit, han subratllat que la relació personal existent entre la víctima i la seva parella sentimental va influir en la gestió inicial del que havia passat, prioritzant-se altres interessos abans que el seu propi benestar emocional.

No obstant, la precisió introduïda per la pèrit judicial, qui ha matisat les seves conclusions inicials i ha insistit que, amb els elements disponibles, no podia afirmar de manera categòrica un diagnòstic d’estrès posttraumàtic en la víctima. Tot i això, ha mantingut l’existència d’indicadors clars de patiment emocional i d’afectació psicològica sostinguda en el temps, compatibles amb una situació de violència.

Durant la sessió també s’han exposat les conclusions de l’informe psiquiàtric practicat a l’acusat. El professional ha afirmat que no existeix cap dada ni troballa que permeti pensar en la presència d’un trastorn de personalitat ni de cap patologia mental coincident amb els fets que se li imputen. Igualment, ha descartat indicis de perillositat.

En l’apartat de conclusions, la defensa ha elevat a definitives les seves peticions, sol·licitant l’absolució de l’acusat. Per la seva banda, la fiscalia ha mantingut íntegrament la pena sol·licitada de nou anys de presó, incorporant com a únic canvi l’ampliació de dotze anys de pena complementària de prohibició d’entrar en contacte amb la víctima, atenent els fets posteriors i la simptomatologia acreditada durant el judici.

El judici entrarà ja en la seva fase final en la pròxima sessió, amb la presentació dels informes definitius de les parts. L’acusat, que es troba en presó preventiva des de fa prop d’un any i mig, afronta així el tram decisiu del procediment, en una causa que ha posat el focus tant en els fets denunciats com en les conseqüències emocionals i psicològiques derivades del que hauria passat la nit del 14 de juliol.