La ginecòloga que va explorar una de les víctimes ha explicat que és clínicament “molt difícil” determinar si hi ha hagut tocaments digitals, i que no es van observar lesions a vagina ni anus, un resultat compatible tant amb l’absència d’agressió com amb possibles introduccions digitals sense marques visibles. També ha confirmat que la pràctica realitzada - el rentat vaginal - és fiable en aquest context.
La policia científica ha exposat que només es van detectar “molt poques” partícules de talc, insuficients per establir si coincideixen amb els pots intervinguts, i ha remarcat que la volatilitat del producte impedeix determinar-ne l’origen.
La metgessa pericial ha indicat que la simptomatologia de les denunciants s’ajusta a l’impacte emocional d’un possible fet traumàtic, tot i que no pot valorar la credibilitat del relat. Des de l’Equip d’Atenció Integral a la Dona i des del departament de Polítiques d’Igualtat, s’ha confirmat l’afectació psicològica, la coherència dels relats i la persistència de símptomes com estrès posttraumàtic, malsons i evitació.
La defensa ha aportat un psiquiatre que ha conclòs que l’acusat no presenta cap patologia mental i que és una persona funcional, empàtica i amb trets narcisistes lleus. Una antiga pacient ha declarat que mai va percebre comportaments inapropiats, tot i revelar que la dona de l’acusat solia estar present, fet que li va sorprendre que no fos així en el cas denunciat.
Amb totes les proves mèdiques, psicològiques i testificals incorporades, es tanca la penúltima sessió del judici, que reprendrà aquest divendres amb els informes finals de totes les parts, que mantenen íntegres les seves conclusions provisionals. La fiscalia sosté la petició de setze anys de presó — set anys per cadascuna de les dues violacions i dos més per la tercera agressió sexual —. L’acusació particular, que representa les tres dones, coincideix amb aquesta qualificació. La defensa, en canvi, rebutja tots els càrrecs. Després dels informes, el cas quedarà vist per a sentència.