Perfumeries Júlia feia intercanvis de diner en efectiu per comprar immobles a Espanya

La cap de compliment de BPA deixa clar en una nova sessió del judici que els controls de prevenció de blanqueig es duien a terme encara que el primer filtre no acabés de funcionar

Imatge d'un dels establiments de Júlia.
Imatge d'un dels establiments de Júlia. arxiu

Perfumeries Júlia duia a terme intercanvis de diner en efectiu per poder comprar amb B immobles a Espanya on obrir nous establiments comercials. Així ho ha explicat la cap de compliment normatiu de Banca Privada d’Andorra (BPA) durant una nova sessió del judici de la causa general del ‘cas BPA’, que ha tingut dues parts molt diferenciades. En tot cas, els propers dies, la qui fou responsable de ‘compliance’ de l’entitat bancària respondrà les preguntes del seu advocat defensor, que ja ha anunciat que la declaració serà llarga.

Durant el primer tram de la sessió, la jurista bancària ha completat les respostes a les preguntes formulades pels defensors de la resta de processats i, també, per la representació lletrada de l’actual BPA, ara ja intervinguda per l’administració andorrana. Durant la primera part de la vista, la cap de compliment normatiu ha deixat clar que funcionés del tot bé o no el primer filtre de control, s’elaborés l’informe corresponent o no al sistema, els controls de prevenció de blanqueig funcionaven.

La que va ser responsable de ‘compliance’ de l’entitat bancària ha començat aquest dimarts a respondre les preguntes de la defensa, que ha anunciat que l’interrogatori s’estendrà durant molts dies

També ha quedat clar que l’operativa de l’empresari Rafael Pallardó havia estat plenament informada sempre. I que totes les transaccions lligades a aquell, que constitueixen l’epicentre de la causa, formaven part del programari de control, ja que mentre Pallardó va operar mai no va estar en funcionament el programa que permetia generar llistes blanques, és a dir, activar alertes referent a clients -com Govern, SAAS o la Creu Roja, per posar tres exemples- que no calia monitoritzar.

En la recta final de la sessió d’aquest dimarts, la responsable de ‘compliance’ de BPA ha començat a respondre les preguntes del seu advocat defensor. Encara en una fase molt incipient de l’interrogatori, la defensa de la cap de compliment normatiu ha començat a furgar en algunes qüestions que considera del seu interès. D’entrada, per exemple, ha demanat a la processada si algunes de les persones que van intercanviar diners en efectiu amb Pallardó han estat acusades d’alguna cosa.

La resposta ha estat que en el marc de la causa que ara es jutja no hi ha cap dels altres clients de BPA que hagi estat processat, encara que sí que alguns, pocs, ho han estat en altres casos. Amb tot, si Pallardó, que tampoc està processat en el cas que es veu davant el Tribunal de Corts, presumptament va blanquejar, també ho haurien fet la resta. Com a mínim, van defraudar, evidentment, la hisenda espanyola.

En aquest sentit, s’ha posat l’exemple de Perfumeries Júlia, com a empresa referent al Principat que també va fer intercanvis de diner B a Espanya. La cap de compliment ha explicat que una vegada va intercanviar amb Pallardó però “ha fet varis intercanvis més”. Segons la jurista bancària, Perfumeries Júlia feia intercanvis de diner “quan necessitava efectiu per fer una compra immobiliària”. Per tant, pagava almenys una part de l’immoble en diner B i generava un estalvi impositiu o, el que és el mateix, cometia un suposat delicte fiscal, que podria ser subjacent d’un delicte de blanqueig de capitals.

UIFAND AMBIGUA

Un altre tram de la vista s’ha centrat en veure la reacció dels organismes de control i judicials arran de l’esclat del ‘cas Emperador’. Des del 16 d’octubre del 2012, la UIFAnd estava al corrent de la relació entre Rafael Pallardó i Gao Ping. També ho estaria la Batllia i la fiscalia. Però durant un any i mig cap autoritat judicial o de control va adoptar cap decisió i BPA va haver de buscar excuses de mal pagador per evitar que Pallardó, que tenia l’operativa tallada, s’endugués els diners que tenia dipositats a BPA.

Segons la cap de compliment normatiu, la UIFAnd donava “instruccions suficientment ambigües com perquè estiguéssim desprotegits”, facilitant ordres per telèfon o verbals però no posant mai res per escrit. “No m’autoritzava a fer segons què però tampoc bloquejava el compte”, ha recordat l’excomandament de BPA, que ha explicat que mentre el banc intervingut es va anar fent l’orni davant de Pallardó, MoraBanc va alliberar els fons i es va guanyar un expedient sancionador que finalment es va confirmar com a multa per a l’empresa i inhabilitació per a la responsable de compliment normatiu d’aquell banc.

De les preguntes i les respostes donades durant la vista, ha tornat a quedar clar que tots aquells casos citats pel FinCEN en la seva ‘Notice’ feia mesos i fins i tot anys que eren del coneixement de les autoritats judicials i de control. I que en fets com els de Pallardó, no va ser fins que BPA no va forçar la màquina i va fer una declaració de sospita, que la UIFAnd en aquest cas no va actuar i formalment va acordar bloquejar el compte. Així, la defensa de la responsable de ‘compliance’ ha remarcat si no es pot dir que l’acusació d’ignorància deliberada que es fa amb els processats també es pot aplicar, en el pitjor dels casos, a les institucions que haurien d’haver intervingut i no ho van fer o, almenys, no ho van fer amb prou diligència i celeritat.

Comentaris (37)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.