Nous requisits per als advocats per poder fer guàrdies penals: fer pràctiques reals

Se suprimeix l’exigència de dos anys de col·legiació mínima per poder-se inscriure al torn però, en canvi, caldrà acompanyar professionals en exercici a a assistències davant la policia i davant la Batllia; i els inscrits al torn hauran de fer com a mínim la meitat de guàrdies que se’ls assignin

El despatx que tenen els advocats a la Seu de la Justícia.
El despatx que tenen els advocats a la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Els advocats tindran nous requisits per poder inscriure al torn de guàrdies penals. Es busca un equilibri entre possibilitat que més professionals facin guàrdies però, alhora, que tinguin una experiència mínima garantida per poder prestar assistències com a mínim correctes. Per tant, se substitueix l’exigència d’un mínim de dos anys de col·legiació per la realització de pràctiques reals. Així s’ha acordat en una darrera assemblea extraordinària dedicada en exclusiva als torns d’ofici i de guàrdia, tant penals com civils i administratius. 

La proposta que ha tirat endavant i que s’haurà de plasmar en un canvi en el reglament que regula aquests torns, amb la qual cosa encara trigarà unes setmanes a ser efectiu, estableix que en lloc dels dos anys de col·legiació, que tampoc no garantia cap experiència en matèria penal, per fer guàrdies caldrà acompanyar en assistències reals a professionals que treballin. Així, per poder-se inscriure al torn de guàrdies penals caldrà abans haver superat amb èxit l’acompanyament a d’altres professionals a deu guàrdies com a titular davant la policia -que suposa que l’endemà s’està com a primer suplent i molt sovint s’ha de tornar a actuar- i deu guàrdies com a titular a la Batllia.

Aquestes pràctiques reals aniran precedides d’una formació teòrica prèvia que ja es feia fins ara. A més, els advocats que facin de tutors en les assistències hauran en certa manera de valorar els seus ‘ajudants’. No es tracta de posar notes però sí d’advertir a la junta en el cas que hi hagi alguna deficiència flagrant. Actualment els professionals que fan oficis i guàrdies penals, que també assumeixen situacions de mesures urgents i ingressos forçosos, són una quarantena. 

NO MÉS DE SETANTA-DUES HORES SEGUIDES

Un altre dels canvis que s’haurien acordat durant l’assemblea, en què haurien assistit mig centenar de professionals i en què excepte un parell d’advocats, la resta van mostrar el seu beneplàcit a la proposta de la junta encapçalada per Margarida Marticella, és la supressió de la limitació per poder rebre (i assumir) guàrdies procedents d’altres companys. A canvi s’estableixen dos altres requisits.

D’una banda, tots aquells advocats que s’apuntin al torn d’ofici o de guàrdia hauran de realitzar de manera efectiva la meitat de les assistències que se’ls assigni. O dit d’una altra manera: només es podran cedir la meitat de les guàrdies que es fixin en el calendari. Amb la qual cosa es vol fomentar que es passin menys assistències i que qui s’anoti al torn, que continua sent voluntari, realment tingui voluntat de prestar el servei.

D’altra banda, un segon requisit que s’estableix per evitar que hi hagi professionals que assumeixin un alt volum de feina, per una qüestió “de salut mental del propi advocat i de donar garanties de bon servei a l’administrat”, és que no es podrà estar més de 72 hores seguides en funcions de guàrdia. Ja sia davant la policia o davant la Batllia. La naturalesa de la guàrdia, mentre sigui penal, tan hi fa. Tres dies seguits i prou. 

Mentrestant, pel que fa a la via civil i administrativa, no hi ha canvis. No hi ha marge de maniobra per fer gran cosa

Mentrestant, pel que fa a la via civil i administrativa, no hi ha canvis. Es poden apuntar al torn des del primer dia de la col·legiació els professionals de l’advocacia que ho considerin i sempre, això sí, que hagin fet la formació teòrica preparada per una comissió que fa costat a la junta. En aquest cas, els advocats que fan els oficis civils i administratius no arriben a trenta i sí que és una dificultat major en no pocs casos. 

D’aquí que s’hagi desestimat establir, com en alguns moments es va insinuar, oficis especialitzats. Mirar de separar temes econòmics de familiars, per exemple, i situacions d’aquesta naturalesa. Amb els professionals que hi ha inscrits, ara mateix plantejar-se qualsevol altra solució resulta “impossible” i, per tant, malgrat que en algun moment es va apuntar una possible especialització s’ha deixat de banda.

Comentaris

Trending