Segons les fonts consultades, coneixedores del cas, l’home, de 44 anys, sap que és molt difícil que les autoritats andorranes, sent ell espanyol, reclamant-lo Espanya i davant de la gravetat del fet i la condemna ja ferma que està dictada, deneguin la petició formalitzada. De fet, la Justícia espanyola fa uns quants dies que, després de la detenció el 16 d’octubre, va formalitzar la petició d’extradició. O sia, que tota la maquinària està en marxa. D’aquí que els assessors jurídics de l’home al país veí, estan movent cel i terra per aconseguir que sigui Espanya qui freni la petició d’entrega.
Per mirar que la Justícia andorrana es fes enrere, l’home posaria de relleu que té un suposat arrelament al Principat i que aquí ha construït una família nova. Però molt difícilment aquesta argumentació prosperarà perquè es denegui l’extradició. Per això s’estan movent fils a nivell espanyol, mirant de portar el cas davant el Tribunal Suprem per denunciar una suposada indefensió atès que mantindria que no va ser mai conscient de donar per bo l’acord de conformitat pel qual va ser condemnat.
Perquè en primer lloc, l’home manté que és innocent i que no hauria abusat mai de les filles menors d’una seva anterior parella. I el fet de no ser conscient del que signava, que seria, per dir-ho així, com la petició subsidiària, tindria a veure amb el seu trastorn. En tot cas, caldrà veure si l’home està a temps que, com a mínim, se suspengui el procés d’extradició que Espanya ja ha formalitzat o, en cas contrari, les autoritats andorranes aniran fent el seu camí i, si escau, i hi ha altíssimes probabilitats que escaigui, acabin entregant l’home a les autoritats espanyoles.