Davant el cop de porta de la Justícia andorrana a les pretensions de l’organisme mexicà, que s’atribueix segons les fonts jurídiques consultades la representació de tot l’Estat mexicà sense que hi hagi cap acord ni cap documentació que ho avali, els pretendents de tal acció -pretenen esdevenir actors civils i que se’ls reconegui com a perjudicats-, ha promogut un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, que aquest ha admès, al·legant una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a l’accés a la justícia, a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
Mentre al seu dia la fiscalia andorrana donava peixet a Mèxic, totes les peticions que feia la Justícia andorrana per anar engreixant causes i causes contra BPA, eren respostes amb celeritat. Ara, des que el ministeri públic andorrà s’ha oposat a les pretensions de la UIF mexicana, de cop, les autoritats mexicanes han tancat l’aixeta
Les fonts consultades han assegurat que el que certes autoritats mexicanes no han pogut aconseguir en el seu país, ara ho pretenen assolir per la porta del darrere a Andorra. Persegueixen el comís dels diners bloquejats al Principat de clients mexicans quan a Mèxic la immensa majoria de causes s’han arxivat sense cap condemna en considerar que no s’ha comès cap delicte. I si no hi ha delicte origen, no hi ha blanqueig, han recordat les fonts. Alhora, remarquen els consultats, no es pot pretendre fer tributar per uns diners que alhora es consideren il·lícits.
Veneçuela va intentar dur a terme una acció similar. En aquest cas, asseguren les fonts, la UIF mexicana no té cap legitimació activa per poder accionar de la manera que ho ha fet al·legant un suposat dany reputacional i posada en risc de la seguretat nacional. A priori, la UIF mexicana hauria actuat per lliure quan a Mèxic mateix no ha pogut fer res perquè totes les anàlisis judicials fetes fins ara han conclòs que els ciutadans mexicans bloquejats a Andorra no haurien comès cap irregularitat.
Les fonts consultades han explicat que la recurrent està fent una lletja maniobra a manca dels eventuals convenis que possibilitessin un hipotètic comís a mitges si mai fos el cas. Alhora, les fonts consideren que la naturalesa de la reclamació hauria de ser a través d’una CRI i activant un procediment d’auxili judicial internacional. De fet, en certa manera, això és el que indirectament hauria anat dient tant les jurisdiccions ordinàries com la fiscalia andorrana, que fins ara s’han oposat al fet que la UIF mexicana pugui ser part en les derivades amb presència asteca del ‘cas BPA’.
I no deixa de ser curiós, indiquen les fonts, que mentre al seu dia la fiscalia andorrana donava peixet a Mèxic, totes les peticions que feia la Justícia andorrana per anar engreixant causes i causes contra BPA, eren respostes amb celeritat. Ara, des que el ministeri públic andorrà s’ha oposat a les pretensions de la UIF mexicana, de cop, les autoritats mexicanes han tancat l’aixeta i ja no hi ha cap resposta respecte de les CRI que s’activen des d’Andorra. Com si hi hagués hagut al seu dia algun pacte que ara es considera incomplert i ja no permet avançar la suposada maquinació teixida.