El massatgista jutjat per dues violacions nega els fets i evita explicar per què falten missatges

L’acusat defensa que les seves tècniques fan “impossible” qualsevol tocament íntim mentre fiscalia mantindrà, en principi, la petició de setze anys de presó

Els diferents advocats entrant a la vista d'aquest matí.

El massatgista jutjat al Tribunal de Corts per dues violacions i una agressió sexual a tres pacients ha negat rotundament totes les acusacions, assegurant que la seva metodologia terapèutica impedeix els tocaments descrits. Tot i això, el seu relat ha quedat en entredit per la desaparició de missatges de WhatsApp que sí consten al telèfon d’una de les denunciants i per diverses contradiccions sobre visites, procediments i comunicacions. La vista continuarà aquesta setmana amb la declaració de testimonis.

El massatgista acusat de dues violacions i una agressió sexual a tres clientes ha negat de manera categòrica tots els fets davant el Tribunal de Corts. L’home, empresonat des del març del 2024, ha defensat que les seves tècniques — que combinen “visualització”, teràpia manual i exercicis emocionals — no requereixen cap contacte íntim i ha insistit que “fisiològicament és impossible” haver introduït dits a la vagina o l’anus de cap de les denunciants, tal com sostenen les acusacions.

Tot i això, la jornada ha evidenciat diversos punts febles del seu relat. Entre ells, la desaparició d’alguns missatges de WhatsApp que sí consten al telèfon d’una de les víctimes però no al seu, i les contradiccions sobre el nombre de visites, la presència o no de la seva dona a la consulta durant les sessions i l’abast real de les seves tècniques psicològiques. L’acusat ha atribuït aquestes incoherències a oblits puntuals o al fet que comparteix el telèfon amb la seva parella.

L’acusat ha detallat davant el Tribunal el seu mètode: combina exercicis de “visualització” – una pràctica per treballar tensions i traumes – amb teràpia manual i “magnetisme”, un do que es manifesta mitjançant l’empatia pel dolor de la gent. Ha explicat que acostuma a fer un escalfament general del cos – a través de pressions i friccions – i que posteriorment actua sobre esquena i parts externes de les cames per detectar tensions i equilibrar la pelvis. Ha negat dedicar-se a treballar l’interior de les cames i ha subratllat que, segons la seva pràctica, per accedir a la zona genital caldria que les pacients estiguessin amb les cames molt obertes; segons ell, això no s’hauria produït en cap sessió.

També ha afirmat que no sol oferir tovalloles ni llençols perquè “no li ho demanaven” i perquè, segons la seva versió, les pacients estaves còmodes i informades sobre el tractament. Ha justificat l’ús abundant de talc per evitar la transpiració i ha sostingut que aquest podria provocar abrasions si algú intentés desplaçar la roba íntima de forma violenta, argument que utilitza per negar que hagués manipulat les calcetes o introduït dits.

Respecte a la comunicació amb una de les denunciants, ha reconegut l’existència dels missatge però ha dit no tenir constància d’haver-los esborrat. La defensa ha explicat que l’acusat comparteix el telèfon amb la seva dona i ha suggerit que algunes entrades podrien haver estat enviades o gestionades per ella; el processat ha atribuït a aquesta circumstància i a la seva memòria – ha dit atendre molts client – les discrepàncies sobre cites i converses registrades.

Quant al nombre de sessions i la presència d’acompanyants, l’acusat ha mostrat inconsistències: n’hi ha casos en què nega una segona o tercera visita que les denunciants sí relacionen amb nous episodis. També ha estat imprecís sobre si la seva dona era sempre present o no durant determinades consultes. Aquestes divergències han estat subratllades tant per la fiscalia com per les defenses de les perjudicades com a elements a valorar.

La vista continuarà amb testimonis i declaracions que hauran d’esclarir tant la naturalesa i abast de les tècniques aplicades com les discrepàncies de registre i memòria que han emergit durant la sessió.