De fet, l’assemblea ordinària, la darrera presidida per Sònia Baixench i que ha tingut l’absència destacada del vicedegà, un Miquel Bellera que sense la seva presència ha volgut evidenciar el malestar intern dels darrers mesos, ha debatut els punts que hi havia previstos però de manera superficial i sense portar cap de les qüestions a votació. Era tal el neguit que hi havia per les votacions que s’havien previst com a darrer punt de la jornada que s’ha preferit accelerar la qüestió i dilucidar la divisió que, efectivament, s’ha posat de manifest.
Dels 228 advocats exercents, 202 han emès el seu vot, i 95 ho han fet d’una manera presencial. Els altres ho han fet a través de vot delegat i veient qui portava els vots es podia saber, més o menys, per a qui anaven els suports i, doncs, quin despatx es posicionava cap a quina banda
Dels 228 advocats exercents, 202 han emès el seu vot, i 95 ho han fet d’una manera presencial. Els altres ho han fet a través de vot delegat i veient qui portava els vots es podia saber, més o menys, per a qui anaven els suports i, doncs, quin despatx es posicionava cap a quina banda. Dels 209 advocats no exercents s’han rebut 67 vots, encara que només quatre lletrats que ja no treballen com a tals han estat presents a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats, que s’ha omplert de gom a gom. Com mai.
La llista crítica, formada per advocats que pledegen de forma habitual i molts dels quals fan guàrdies o oficis, o totes dues coses, no ha aconseguit colar cap del seus integrants en la nova junta. Però hauria plantat cara de manera molt digna. De fet, el candidat a degà perdedor ha assegurat, mig en broma mig seriosament, que si el col·legi ha bullit d’activitat aquesta tarda de dilluns ha estat “per l’‘efecte Silvestre’” i la resta ha sigut “la festa de la democràcia”. Aproximadament, els candidats oficialistes han rebut a la ratlla de 500 vots cadascun (els vots dels exercents valen per quatre i els dels nou exercents, per un sol) i els alternatius, uns 300.
Vaja, la proporció ha estat de 60 a 40 i majoritàriament les llistes s’han votat en bloc tot i que en alguns casos també s’ha optat per la fórmula que els estatuts col·legials reconeixen. Malgrat no col·locar cap integrant a la junta, poc després de les 8 de la tarda, quan s’han fet públics els resultats entre les tres desenes de col·legiats que encara quedaven a la sala, hi ha hagut aplaudiments de tots costats. Hi havia cares de satisfacció generalitzades. Havien vençut els que havien mogut tota la maquinària però l’advertència hauria estat seriosa i la visibilització de la divisió i el malestar evident.
RECOLLIR SENSIBILITATS
Marticella, com a vencedora de les eleccions, ha agraït “el suport” rebut i ha assegurat que “farem una junta que reculli les sensibilitat de tothom”. En aquest sentit, la nova degana ha assegurat que ja havia quedat amb Silvestre per seure conjuntament i “parlar de totes les inquietuds” per tal d’incorporar-les en el pla d’acció de la nova direcció col·legial. De fet, la irrupció de la candidatura alternativa ha fet que la qüestió de les guàrdies i el torn d’ofici s’hagi convertit en l’epicentre de les noves decisions a adoptar. “La remuneració és molt baixa” i en el cas del torn d’ofici civil i administratiu “manifestament insuficient”, ha indicat Marticella, que després de recordar que la darrera junta havia aconseguit una millora, un increment, aquest ha quedat curt.
El repte de la nova junta, en les negociacions que s’entaulin amb l’administració, serà aconseguir que els oficis s’equiparin, almenys, amb els honoraris mínims establerts pel col·legi. I és que ara per ara estan per sota. Fins i tot molt per sota. La nova degana de l’advocacia andorrana ha explicat que una altra de les missions del col·lectiu serà “treballar per tenir una millor relació amb els tribunals”. Molts dels col·legiats reclamen que la institució torni a tenir una presència molt més evident a nivell sociopolític del que ho ha tingut els darrers anys. Amb Xavier Sopena i Sònia Baixench el perfil, en aquest sentit, hauria estat més aviat baix.
Margarida Marticella ha volgut llançar missatges positius i reconciliadors i ha admès que tanta mobilització de col·legiats evidenciava que “hi ha diferents visions a la professió”. I que vista la situació, fins i tot abans de la votació, havien ja estat parlant amb Silvestre per, a posteriori de l’assemblea d’aquest dilluns, passés el que passés, ens “asseguéssim a parlar de neguits i inquietuds”. En principi, això s’hauria de donar en els propers dies i setmanes. Perquè hi ha molt malestar amb la qüestió de les guàrdies i els oficis i era justament la candidatura alternativa, formada per integrants de despatxos petits o, fins i tot, per lletrats autònoms, qui més representava tot el col·lectiu d’advocats litigants.
ASSEMBLEA DESCAFEÏNADA
Les eleccions han canviat del tot el que havia de ser l’assemblea. La junta liderada per Baixench no va preveure que hi pogués haver més d’una candidatura i com que des del 1999 només hi havia una llista i no calia votar, es feia una elecció per assentiment, es va preveure un ordre del dia força dens. La tria de nova junta es deixava per al final com un mer tràmit. Però el fet d’haver-hi eleccions de veritat, i amb llistes obertes, ha canviat l’ordre de l’interès. I no s’ha arribat a votar cap dels temes que es plantejaven sobre guàrdies i torns d’ofici.
La junta queda liderada per Margarida Marticella i amb Eric Alguacil de vicedegà, Sílvia Estrada de secretària, Concepció Criado de tresorera; i com a vocals, Anton Borrell, Catalina Llufriu, Gerard Farré, Elsa Bucquet i Gal·la Ballesté
De fet, segons que han explicat fonts participants en l’assemblea, sí que ha quedat clar que no s’obligarà la realització de guàrdies i oficis a tothom, com s’insinuava que podia passar. Els grans despatxos hi estan totalment en contra. Com a molt, ja tenen el júnior que fa alguna d’aquestes aportacions i poca cosa més. Amb vuit incorporacions les darreres setmanes, de moment les necessitats queden cobertes. També s’ha tractat la qüestió de limitar o no les guàrdies i els oficis que es poden arribar a cedir. De tot poc o molt se n’ha parlat, però no s’ha posat a votació.
Veient que l’interès del col·lectiu aquest dilluns era votar, s’ha acordat que la junta sortint dels comicis -ara, doncs, la liderada per Margarida Marticella i amb Eric Alguacil de vicedegà, Sílvia Estrada de secretària, Concepció Criado de tresorera; i com a vocals, Anton Borrell, Catalina Llufriu, Gerard Farré, Elsa Bucquet i Gal·la Ballesté- convocarà més aviat que tard una assemblea extraordinària per tractar només la qüestió de les guàrdies i, en tot cas, i com a tema menor, la remuneració de la degana.