Els promotors de la querella, els germans Higini i Ramon Cierco, i Joan Pau Miquel, consideren que la manera de procedir tant de l’AREB com a organisme com dels seus sis màxims responsables -Sílvia Cunill, Armand Pujal, Charles Cornut, François Lemasson, Joaquim Surina i Òscar Gelabert- podria ser constitutiva dels delictes d’estafa processal, de falsedat en compte anuals i de prevaricació d’autoritat o funcionari. I entre moltes d’altres coses, es recorda en el cos de la querella, a la qual hi ha tingut accés l’Altaveu, que l’AREB s’ha negat sempre en rodó a presentar els comptes de BPA.
Ha arribat a l’extrem de recórrer contra una decisió judicial que li reclamava dits comptes i l’auditoria dels mateixos. No vol posar sobre la taula ni una cosa ni l’altra, fet que fa presumir als querellants que les seves sospites de falsejar els números és més que raonable. I també és molt dubtós que a l’hora de demanar la posada en marxa de la liquidació de BPA, l’ens estatal creat ad hoc per gestionar el ‘cas BPA’ en l’òrbita empresarial mai no hagi informat que l’organisme i molts dels seus responsables estan sent investigats per suposades anomalies. Diverses i que haurien tingut un resultat econòmic molt dolent per a les arques del banc en resolució.
“Si s’acaben estimant les pretensions formulades, probablement provocaria la nul·litat de molts dels acords de l’AREB, el que tindria conseqüències definitives en els imports que haurien de ser objecte de liquidació final”
Més encara, es lamenta en la querella que si no n’hi havia prou en sol·licitar la liquidació sense exposar la situació en què es troba l’ens i els seus responsables, a més a més el propi AREB va demanar poder ser administrador judicial del procediment. I com remarca la querella, “resulta evident que un administrador deslleial d’un patrimoni -extrem que està sent objecte d’investigació penal- no pot convertir-se en administrador judicial designat en fallida de l’entitat administrada”. I és que hi pot haver un “clar conflicte d’interessos”. No informo, ho gestiono tot jo i tal dia farà un any.
Com es recorda en la querella, “s’han presentat diverses accions penals que han tingut com a objecte la pèssima gestió i deslleial administració per part dels responsables de l’AREB en relació als actius i passius de BPA” havent recorregut els responsables de dit ens, fins i tot, al suposat “falsejament reiterat dels comptes anuals” de l’entitat bancària, que fins i tot amb els continus retrets del Tribunal de Comptes o exigits per les autoritats judicials, mai han estat aportats per l’ens.
Hi ha com a mínim tres accions penals -més la que ara s’acaba d’admetre, i que les engloba en certa manera totes- que “van ser admeses a tràmit i estan sent objecte d’investigació penal per part de la secció d’instrucció especialitzada de la Batllia”. I amb tot, en la demanda de liquidació “no es feia cap referència a aquestes accions penals en les quals els membres de l’AREB ostenten la condició d’investigats”. És a dir, són potencials sospitosos d’haver comès uns delictes que podrien haver portat BPA a la situació de suposada fallida. “Si s’acaben estimant les pretensions formulades, probablement provocaria la nul·litat de molts dels acords de l’AREB, el que tindria conseqüències definitives en els imports que haurien de ser objecte de liquidació final”.
LES CAUSES
La querella, que va ser presentada el mes de gener i no va ser admesa fins fa quinze dies segons que s’ha notificat ara, remarca el fet que “l’AREB s’ha negat obertament a facilitar els estats financers i l’informe d’auditoria” tot i les exigències judicials. Aquest fet, i tots els menysteniments i suposades excuses de mal pagador davant el Tribunal de Comptes, fa pensar als querellants que no és or tot el que lluu. “Ens resulta una actitud clarament obstruccionista, il·legal, inacceptable i a totes llums sospitosa.” “És inaudit que l’AREB faciliti la informació als auditors, als assessors legals i a altres experts independents, i que la negui al Tribunal de Comptes.”
Als querellants els “resulta una actitud clarament obstruccionista, il·legal, inacceptable i a totes llums sospitosa.” “És inaudit que l’AREB faciliti la informació als auditors, als assessors legals i a altres experts independents, i que la negui al Tribunal de Comptes”
El document, de prop d’una quarantena de pàgines, rememora el ‘notice’ del FinCEN i les intervencions de BPA i Banco Madrid. Fa un repàs extens de tot plegat i exposa algunes actuacions poc encertades o de dubtosa comprensibilitat com, per exemple, “l’absorció de pèrdues i la recapitalització interna de BPA via operació acordió, disminuint el capital social a zero i correlativament augmentant-lo a 60.000 euros”. Recorda la querella que el capital “el va subscriure totalment l’AREB, convertint-se BPA en una entitat privada de titularitat pública”, el que a tenor dels assessors legals dels promotors de l’acció penal faria que BPA no només hagi d’estar “sotmesa al Tribunal de Comptes sinó també a la llei general de les Finances Públiques”.
I es recorden, també, les tres grans querelles que s’estan investigant per múltiples delictes, totes lligades a la suposada mala praxi o mala gestió de l’AREB, i que haurien suposat la pèrdua de desenes de milions d’euros. Diners que s’haurien esfumat o bé dels clients, o bé dels antics accionistes, o bé de l’erari públic si es té en compte que el banc es va nacionalitzar. Les querelles són relatives als bons convertibles o CoCo’s, la de les migracions i la del presumpte falsejament de comptes socials de Vall Banc.
En les tres causes hi ha múltiples querellats. Però hi són, d’alguna manera o altra, els sis querellats en la nova acció que ha admès la Batllia, fet que evidenciaria un potencial conflicte d’interessos. Allò de matar el gos per matar també la ràbia. O liquidar el banc per enterrar-ho tot. De les tres querelles que estan suposadament instruint-se, la dels bons convertibles seria, aparentment, la que més clama al cel.
Les querelles que són objecte d’investigació per part de l’autoritat judicial i que suposadament l’ens estatal ha omès són relatives als bons convertibles o CoCo’s, la de les migracions i la del presumpte falsejament de comptes socials de Vall Banc
En aquest cas, el dels CoCo’s, “els actius de BPA rebuts per Vall Banc i valorats per l’AREB en 70 milions d’euros, tenien en realitat i segons la mateixa entitat receptora d’aquests actius, segons Vall Banc, un valor de 96,2 milions d’euros, quelcom que va suposar una plusvàlua per a Vall Banc, en un únic dia, de 26,2 milions d’euros, comptabilitzant-la la mateixa entitat en els seus resultats”. Per acabar-ho d’adobar, segons que s’exposa en la querella, “finalment, sent l’AREB aleshores soci únic i administrador únic, tant de BPA com de Vall Banc, obligà a BPA a acceptar aquests bons contingents convertibles per valor de 70 milions d’euros com a preu pels actius i passius cedits a Vall Banc”.
Vinculada amb aquesta acció, la dels CoCo’S, s’esmenta la querella relativa als comptes de Vall Banc. A l’acció ara admesa a tràmit per la Batllia s’hi explica que malgrat que no va directament lligada a l’AREB hi té una connexió indirecta però molt clara. Perquè s’haurien suposadament falsejat els comptes “per no identificar un passiu contingent -la querella dels CoCo’s- en els estats financers auditats”pel banc al seu dia dirigit per JC Flowers.
Quant a la querella de les migracions, es denuncia que es van autoritzar nombroses migracions sense que, en cap moment durant aquest procés migratori, l’AREB hagués recapitalitzat BPA per portar els seus fons propis a positiu i/o a zero, tal i com es preveu legalment via FAREB (Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries), gestionat per l’AREB. A la referida querella “s’argumenta que es va actuar de forma arbitrària i mancada totalment de transparència, d’equitat i de legalitat, havent provocat que tots els clients que romanen a BPA hagin quedat greument perjudicats, ja que BPA presenta una situació de pèrdues al seu compte de resultats que repercuteix al passiu que els clients no migrats tenen a BPA, sense que l’AREB hagi fet res per mitigar-ho, malgrat així ho prevegi la llei”.
Comentaris (10)