Condemnat pel Tribunal de Corts per un delicte de maltractament i absolt, en canvi, per les coaccions de què inicialment també estava acusat, la representació lletrada de l’home considera que també l’única condemna imposada hauria de decaure atès que només hi hauria elements indiciaris i encara serien molt febles. I portar un ganivet, a parer de la defensa, no és cap delicte, segons les afirmacions de la defensa, que ha donat a entendre que hi havia certa conflictivitat conjugal i moltes contradiccions en la dona denunciant que, ha recordat, en la primera denúncia hauria assegurat que mai abans hi havia hagut ni violència física ni psicològica, encara que la situació va canviar després.
La fiscalia dona credibilitat al testimoni de la mare de la dona, que va referir els maltractaments tot i que no els havia vist directament -fet que porta la defensa a refutar en certa manera aquest testimoni- i ha exposat que “la víctima ha fet el que ha pogut”. Alhora, ha deixat clar que en un marc de tensió, i després d’haver deixat anar, suposadament, frases com ara que l’home acusat no podia garantir la seguretat dels seus fills quan estiguessin sota la seva responsabilitat, mostrar un ganivet, encara que sigui de petites dimensions, té el seu simbolisme. I no pas positiu.
A més, la mostra del ganivet es va fer davant la suposada nova parella de la dona. “Què volia, fer-li por perquè no es posés així en conflictes?”, s’ha demanat el fiscal, que en el seu al·legat ha recordat que la violència de gènere té molt de psicològica i de pretendre assegurar el control sobre la víctima per qualsevol mitjà. El representant de l’acusació pública ha admès que no s’havia oposat a l’absolució del delicte de coaccions perquè el supòsit està molt taxat quant a allò que cal que es compleixi per considerar-lo com a tal. I, certament, “hi havia un dèficit de prova”. Però no ho creu així en el cas dels maltractaments, on hi ha possibilitat d’un context més ampli i incloure-hi la violència psicològica.
La defensa de l’home, referint-se als fets enjudiciats, consistents en dos episodis diferents, ha insistit en la debilitat de la condemnà per les inferències i ha reclamat que es faci valdre el principi de la presumpció d’innocència per tal que es procedeixi a dictar l’absolució del seu patrocinat. També pel delicte menor de maltractaments en l’àmbit domèstic, que és el que es discuteix.