Justament, la titular ministerial i el director d’Institucions Penitenciàries, Miquel Àngel Garcia, han presentat davant la comissió legislativa de Justícia i Interior del Consell General les conclusions de dit informe. Molné ha deixat clar que els resultats de l’estudi han estat positius atès que “considera que la cura i atenció dispensada als interns que tenen trastorns de salut mental és correcta tant pel que fa a les dependències i locals que considera funcionals, com per les possibilitats d’activitats que cobreixen els diferents camps de la reinserció”. Justament la moció parlamentària se centrava en la millora del tractament en matèria mental.
“L’ideal seria que hi hagués un centre de salut mental, perquè ara el que en tenim s’ha hagut de compartir, es comparteix amb el mòdul de menors, llavors hi ha suficient espai, no obstant això ens posa problemes, perquè els menors han d’estar totalment separats de qualsevol altre perfil”
Molné i Garcia han repassat les millores ja aplicades fins i tot abans de tenir l’informe encomanat i que, en algun cas, s’han vist reflectides en el pla de xoc que es troba, en forma de modificació de llei, a tràmit parlamentari. La ministra ha indicat que “no hi ha sobrepoblació” però que per poder dur a terme algunes activitats suplementàries i molt recomanables cal dotar-se de més espais. Molné, com ja va explicar en una entrevista amb l’Altaveu, ha explicat als consellers generals que es va valorar el lloguer d’una nau -l’antic edifici ocupat per Arch Led- però que després de rebre un estudi de l’estat de l’immoble es va descartar perquè els treballs de rehabilitació que s’hauria de fer en una construcció antiga seria molt quantiosa, més encara tractant-se d’un edifici que s’hauria d’arrendar, no pas adquirir.
Davant d’això es va valorar i acordar adquirir una part de la parcel·la on està bastida el mateix immoble que es volia llogar. Ara mateix hi ha una promesa de compra-venda. La parcel·la, de poc més de 1.600 metres quadrats, tindrà un cost de 260.000 euros. Se sol·licitarà un crèdit extraordinari i l’objectiu és perfeccionar la compra a l’estiu com a molt tard. A tocar de l’actual centre penitenciari, s’hi aixecarà un annex penitenciari. Com, de quina manera i quan és el que s’ha d’aclarir a través de l’estudi que es faci els propers mesos. Però el que és clar és que la construcció quedarà per a la propera legislatura i tot plegat permetria implementar més tallers dels que ja s’han anat activant de manera preventiva.
Responent a preguntes dels periodistes, la ministra ha indicat que “l’ideal seria que hi hagués un centre de salut mental, perquè ara el que en tenim s'ha hagut de compartir, es comparteix amb el mòdul de menors, llavors hi ha suficient espai, no obstant això ens posa problemes, perquè els menors han d'estar totalment separats de qualsevol altre perfil. Llavors, ara no hi ha menors, però si en vingués un ens posaria problemes organitzatius d'haver de fer mesures que entorpeixen una miqueta les activitats per garantir la separació absoluta”.
En aquest sentit la ministra ha insistit que “crec que en aquesta ampliació estaria bé fer-hi un centre de salut mental i que el de menors torni a ser només de menors, però a més a més d’altres espais per poder incrementar l’oferta educativa i d’activitats de reinserció”. I en aquest marc Molné s’ha aventurat a indicar que “fins i tot es parlava en un moment que també estaria molt bé poder fer un menjador perquè aquells perfils menys perillosos puguin menjar junts, perquè aquest també és un moment que passem fora de la cel·la i que d’un punt de vista de la convivència i de la socialització és molt positiu per als interns de tot tipus”. I això, si fos el cas, seria en aquest nou mòdul.
CONVIVÈNCIA
Justament, durant la compareixença, i entre moltes altres coses, sorgides tan a iniciativa pròpia -la ministra i el director, per exemple, han parlat de mesures per fer més atractiva la tasca penitenciària a partir d’una millora de les condicions retributives- com a partir de preguntes dels consellers generals -Pere Baró i Cerni Escalé s’han interessat per expedients disciplinaris als funcionaris o intents d’autòlisi, i també per moltes hores de reclusió a les cel·les- s’ha parlat d’aconseguir un règim una mica més obert en base a permetre que certs perfils d’interns puguin compartir alguns espais o activitats.
Especialment necessari és per a l’únic intern de l’actual mòdul de salut mental. Els experts francesos i els terapeutes han recordat que no és gens bo que hagi d’estar sol en un espai. El director de la presó ha explicat que dels 55 reclusos ordinaris actuals, restant els vuit que només acudeixen a pernoctar, cinc presenten patologies mentals i amb aquests s’estudia poder permetre la realització d’activitats grupals. Primer, però, s’ha de fer un canvi legal que ja està en curs en el marc del pla de xoc penitenciari que es troba a tràmit parlamentari.
Durant la compareixença també s’ha de posat de relleu la qüestió de la sobremedicació suposada. Molné i Garcia han explicat que més enllà dels presos diagnosticats amb patologies mentals hi ha més reclusos que se sotmeten a tractament farmacològic per alguna dolença temporal, tipus angoixa, depressió o similar. La ministra ha recordat que no és fàcil viure sense llibertat i sense poder estar en contacte amb l’entorn. I això porta a haver d’administrar ansiolítics en algunes ocasions. Però que ni de bon tros s’està en la situació denunciada al seu dia pel Raonador del Ciutadà.
“La medicació dels interns és una prescripció mèdica, que ni el Govern ni la direcció no hi té absolutament cap poder de decisió. Per nosaltres sempre s’ha donat als interns de la Comella la medicació que han prescrit els metges per pal·liar aquesta ansietat que pot ser secundària al fet d’estar ingressat en una presó”, ha indicat la ministra mentre que el director de la institució penitenciària, amb molta precaució, ha afirmat que des que hi ha hagut el canvi de direcció al servei de salut mental del SAAS -Joan Soler per Carlos Mur- “hi ha una certa disminució del consum de psicofàrmacs”. Una constatació objectiva.
Molné també ha defensat l’actual model del servei sanitari de què disposa el centre penitenciari. No cal que hi hagi un servei específic a la presó, com hagi ho haurien avalat els tècnics francesos. “Nosaltres tenim un sistema mixt, perquè tenim cinc infermeres que depenen del centre i treballen allà i depenen de nosaltres.” I també hi ha els psiquiatres i els psicòlegs que depenen del SAAS. “Vaig plantejar la pregunta als experts de si realment era imprescindible que fos un cos mèdic que només depengui del centre penitenciari, i ja em van dir que no era imprescindible, que, de fet, l’important era que tinguessin el suport mèdic adequat”.