La resident que ara ha guanyat la batalla legal contra és d’origen togolès, però viu al país des del juliol del 2002 i hi va cursar estudis de primària i secundària abans de marxar a França a cursar una carrera universitària. El 2023 va demanar el passaport tot entenent que acumulava els deu anys que es fixen com a requisits per a aquelles persones que hagin cursat l’ensenyament al país. Govern, però, li va denegar. Entenien que la dècada de residència no havia estat ininterrompuda, tot al·legant que un cop acabada la carrera i abans de començar a treballar -entre setembre del 2022 i febrer del 2023- va fer diferents viatges a l’estranger, fet que, segons l’executiu, trencava la continuïtat de la residència.
La sentència considera que la dona va provar de forma contrastada que entre els diferents viatges va fer estades al país, com demostrarien els càrrecs amb una targeta de crèdit a diferents estabilments
Un cop vista la denegació, la dona va recórrer contra la decisió a la Justícia. La Batlia, en primera instància, li va donar la raó. Govern va recórrer al Superior que, ara, ha validat definitivament la primera resolució i ha confirmat que l’actuació de l’executiu no va ser correcta.
En la sentència, els magistrats refusen els arguments de Govern. Entre aquests, l’afirmació que al llarg dels mesos de viatge la recurrent no va tornar al país, fet que ella nega. De fet, sempre va assegurar que entre desplaçament i desplaçament va tornar a casa dels seus pares al Principat. L’executiu no ho considerava demostrat perquè no aportava proves del trajecte de retorn en bus. En la resolució, es recorda que “a Andorra es pot arribar no només en bus sinó també en vehicle particular”.
A més, es posa en relleu un altre element que donen versemblança a l’afirmació de la dona d’haver estat al país entre els viatges: les despeses fetes amb targeta de crèdit. Hi ha càrrecs fets en aquestes dates a llocs com ara la piscina Muntanya, la Borda Pairal, Mango Escaldes o l’Hiper Andorra”. Govern esgrimia que s’havia pagat amb targeta francesa, fet que per al Superior no és rellevant. En canvi, sí que ho és el fet que “les compres i despeses corresponguin a establiments radicats a Andorra, la qual cosa sí que demostra la seva estada al Principat”.
Per al Superior, “és inqüestionable que la part agent va mantenir la seva residència familiar al Principat durant el temps de la seva estada a França pels seus estudis universitaris”. A la vegada, també considera “acreditat que, un cop acabat els viatges a l’estranger, va tornar a treballar al Principat, segons és de veure al full d’extracte de punts de la CASS”.
Així, amb tots aquests elements sobre la taula, el Superior considera que la resolució de Batllia és correcta. I, per tant, desestima el recurs de Govern. D’aquesta forma, es confirma que l’executiu haurà de concedir-li la nacionalitat andorrana.