La Justícia avisa Govern que un reagrupament mal fet no comporta “automàticament” una expulsió

Dues sentències del Superior estableixen que la disposició de la Llei d’Immigració per la qual s’han obert més de cent expedients per anul·lar permisos de residència a famílies senceres s’ha d’aplicar segons cada cas, de forma motivada i atenent les circumstàncies particulars

Una imatge de la Seu de la Justícia.

Haver reagrupat irregularment un fill (o qualsevol altre parent) no ha de comportar automàticament l’expulsió de tota la família, malgrat el que marca la Llei d’Immigració. Així ho ha advertit la Justícia a Govern en dues resolucions del Tribunal Superior que s’han conegut recentment. Les sentències estableixen que el que faculta la legislació en cas de descobrir que algun familiar viu de forma irregular al país és a obrir un expedient, però que la resolució, que ha de determinar Govern, ha de ser motivada i, sobretot, ponderar les circumstàncies de cada cas i, especialment, els drets dels infants que, si bé no és “un principi absolut” sí que ha de valorar-se de forma estricta.

Totes dues resolucions -hi ha una tercera similar que, en aquest cas, ha estat anul·lada amb retroacció de les actuacions per un problema de forma- suposen un considerable toc d’atenció a Govern per la forma com ha vehiculat els expedients d’expulsions oberts a famílies després de constatar que tenien menors al país sense haver fet el pertinent procés de reagrupament. La Justícia suspèn les decisions de l’executiu d’anul·lar els permisos de residència de tot el nucli de convivència en considerar que, en aquest cas, no es pot fer una “aplicació automàtica” del que diu la normativa.

237 persones poden haver de marxar del país per haver fet un reagrupament de forma irregular

I aquesta, com s’ha dit, és la Llei d’Immigració que, a inicis del 2025 es va modificar via la Llei de consolidació i continuïtat de les mesures per al creixement sostenible, la també coneguda com a òmnibus 2. Així, es va incorporar un nou supòsit que comportava l’anul·lació d’un permís de residència, a través de la lletra q de l’article 73: “Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament o que un o diversos dels familiars del titular d’una autorització d’immigració es troben en situació irregular al Principat d’Andorra”.

L’entrada en vigor d’aquesta disposició ha tingut un impacte important. Segons dades facilitades pel Govern als grups parlamentaris de Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata, fins al setembre s’havien obert 105 expedients que afectaven 75 famílies, amb 112 menors i un total de 237 persones. I en 65 casos ja s’hauria dictaminat l’expulsió de tots els integrants. Alguns dels recursos presentats ja han estat valorats per la Justícia i, com a mínim en dos casos, s’ha donat la raó als afectats.

“La llei atribueix a l’autoritat competent la facultat de valorar els fets i decidir entre l’anul·lació i l’arxivament, la qual cosa pressuposa una ponderació de les circumstàncies concurrent”, estableix una de les sentències

En tots dos casos, es tracta de demandes que es van presentar a la Batllia i que van tenir èxit. Així, ja va ser en primera instància quan es va anul·lar les expulsions. El posterior recurs de Govern al Superior ha estat desestimat. I en tots dos casos, la motivació és força similar.

Així, entén el Superior que el fet que es constati una infracció, com ara la que s’inclou en la lletra q de l’article 73 de la Llei d’Immigració, “aquesta causa no és d’aplicació automàtica, compte tingut que l’article 75 disposa que el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir l’anul·lació o per arxivar l’expedient”. I el que remarquen les sentències és que aquesta “valoració” ha de ser “motivada i tenint en compte les circumstàncies de cada nucli familiar afectat. Una situació que Govern no compartia, però que, per a la Justícia, és essencial: “la llei atribueix a l’autoritat competent la facultat de valorar els fets i decidir entre l’anul·lació i l’arxivament, la qual cosa pressuposa una ponderació de les circumstàncies concurrent”.

I en cap dels dos casos això s’havia produït. En un d’ells, la sentència recrimina a Govern que “la resolució del Secretari d’Estat es limita a constatar la irregularitat dels menors [dos nois d’origen colombià], a descartar per insuficients les al·legacions de la interessada [la mare] i a afirmar, en abstracte, que la mesura no suposa l’expulsió dels menors ni vulnera la Convenció sobre els drets de l’infant”. Així mateix, “no planteja l’opció entre l’anul·lació i l’arxivament i no raona per què es tria la més gravosa”, a la vegada que “tampoc valora les edats dels menors, la seva escolarització, la seva adaptació, la relació amb els progenitors, les conseqüències de l’allunyament del país ni la cronologia administrativa de la recurrent, com sí que fa la sentència apel·lada”.

Retret similar es troba en l’altre cas, sobre dos progenitors que tenien al país a un menor de quatre anys. “Ni la resolució conté el judici de proporcionalitat de la mesura ni tampoc en primera instància el representant del Govern el va fer quan es va oposar a la demanda, sinó que, en bona part, va reproduir les al·legacions contingudes a les resolucions d’anul·lació”, indiquen els magistrats.

Com s’ha dit, a aquestes dues sentències se suma una tercera de Batllia que també ha anul·lat una expulsió per motius similars: la necessitat d’una ponderació i una proporcionalitat abans que imposar la conseqüència més gravosa legalment possible. La resolució, però, ha estat anul·lada pel Superior, en aquest cas per un tema formal: es va acceptar una prova dels demandants amb l’escrit de conclusions. Per això, es demana que tot el procés es retrotregui al moment previ a emetre la sentència i que el tribunal es pronunciï de forma motivada sobre l’admissió d’aquesta prova.