Segons s’ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa que ha servit per posar sobre la taula totes les xifres dels diferents organismes judicials l’any passat, durant el 2025, Corts va haver d’atendre 202 nous procediments de primera instància, dels quals 77 per delictes majors, 66 per menors i 44 per contravencions penals, a banda d’altres processos com ara extradicions o comisos. Al llarg de tot l’exercici, només van poder tancar-ne -evacuats en terminologia judicial- un total de 108. Per tant, la feina pendent, a 31 de desembre, va créixer de forma notable: de 102 a finals del 2024 a 196. Unes dades que, lògicament, evidencien un cert col·lapse del Tribunal.
Moynat demana temps per comprovar les millores implementades amb el pla de xoc: “Requeria tota una organització a nivell dels edictes i les convocatòries per a cobrir les places de nova creació i un cop arriben els efectius no és obvi que les persones siguin diligents de forma immediata sinó que els caldrà un termini d’adaptació i de formació”
Aquest, de fet, es reconeix tant des del CSJ com per part dels mateixos responsables de l’organisme, però s’argumenta. I es fa, en primer lloc, pel fet que, com ha explicat la seva presidenta, Garcia Val, “hem tingut molts moviments, amb quatre magistrats [tres per jubilació i la marxa de Canòlic Mingorance a Estrasburg] que han causat baixa i l’entrada de dos”. En segon lloc, també apunta a la “sentència del cas BPA” amb tres dels membres del Tribunal “no podent fer totes les vistes que haurien de fer”. Resultat? “Tot s’ha acumulat. Ara ens trobem amb un rossec de causes pendents superior a les de l’any passat”, ha explicat.
Per tant, no nega que “ens trobem en una situació delicada” que, confia, es pugui resoldre en el futur. Entre altres, pel fet que “esperem que entrin més magistrats”. De fet, ha recordat que hi ha un nomenament ja fet que s’ha acabat judicialitzant i, per tant, s’ha frenat l’arribada de la jutgessa catalana Míriam de Rosa fins que tot es resolgui.
“La idea era que tinguéssim cinc magistrats a ple temps i, malauradament, no s’ha pogut dur a terme. Esperem que en breu es pugui resoldre la qüestió i que el Tribunal quedi al complet”, ha comentat, per la seva banda, el president del Consell Superior. Rossell remarca que el “canvi generacional” pel que fa als magistrats -amb la jubilació d’Enric Anglada, Jean-Jacques Richiardi i Concepció Barón- també s’ha viscut “entre els secretaris judicials” i, per tant, “tot plegat ha comportat una reestructuració” que, ara, requereix temps per agafar velocitat de creuer. “Un cop la composició sigui amb tots els efectius, es podrà iniciar el curs normal del funcionament del Tribunal”, ha assegurat.
Una situació similar es va viure a la Batllia. En línies globals, el nombre de dossiers pendents ha crescut. Dels 5.677 que hi havia a finals del 2024 s’ha saltat a 5.855, fruit de l’arribada de 8.666 de nous. Per tant, la feina encara a resoldre creix, especialment en l’àmbit civil (de 857 a 927). “Tenim un estoc determinat encara a tràmit hi ha certs factors que hi poden haver incidit”, ha comentat el seu president, David Moynat. En aquest sentit, ha recordat que “vam implementar l’expedient judicial electrònic, que és un canvi significatiu en la forma de treballar i que comporta un temps d’adaptació”.
El màxim responsable de l’organisme judicial remarca que, efectivament, s’ha avançat amb el pla de xoc, però demana temps. “Requeria tota una organització a nivell dels edictes i les convocatòries per a cobrir les places de nova creació i un cop arriben els efectius no és obvi que les persones siguin diligents de forma immediata sinó que els caldrà un termini d’adaptació i de formació”, ha explicat.
A més, ha recordat que, si bé no al mateix nivell que a Corts, a Batllia també “ha estat un any de canvis” amb promocions a magistrats. “Hem perdut efectius que teníem i ara cal convocar tres places de batlles”, ha indicat Moynat, tot advertint que “hem d’assumir els canvis i aquestes incidències poden tenir efectes sobre els rendiments de les oficines judicials”.
Pel que fa a la tipologia dels afers tractats, enguany s’ha revertit l’increment de casos de reclamacions de deutes que s’havia registrat el 2024. En canvi, en l’àmbit de famílies i laboral es manté una certa estabilitat, igual que en les demandes vinculades als arrendaments de finques urbanes (tot just un dossier menys que el 2024, 127 per 128). A la secció de menors, en canvi, sí que s’ha registrat una notable caiguda del nombre de causes tramitades (de 73 a 37).
REFORÇAR EL SUPERIOR
Pel que fa al Tribunal Superior, la sala penal és la que més causes noves va haver de gestionar, amb 295. Malgrat això, ha pogut acabar l’any reduint l’estoc de pendents fins a 110. Pel que fa als casos administratius, n’han entrat 71, els mateixos que s’han pogut resoldre i, per tant, es manté una certa estabilitat. Finalment, la sala penal ha rebut 89 noves causes, sensible disminució en comparació a les 138 del 2024, fet que li ha permès reduir el nombre de pendents fins a únicament 12.
Ara bé, els mateixos responsables admeten que, ara, el mateix problema que va tenir Corts el pot tenir el Superior: la causa BPA. El fet que s’hagi d’analitzar els recursos d’apel·lació presentats per les diferents parts, sumat a la propera jubilació d’un dels magistrats, pot suposar, es reconeix, una dificultat important per a l’òrgan de segona instància. Cal, s’accepta, que es reforci la seva composició per garantir la distribució de les càrregues jurisdiccionals, especialment pel que fa a la sala penal.